El sector català del videojoc esquiva la crisi amb alguna esgarrinxada

El cofundador d’aquest estudi, del qual va sortir Invizimals, explicarà que van intentar créixer de la mà de Tencent (el gegant xinès líder actual del sector a nivell global, segons el seu volum d’ingressos) apostant per un tipus de joc que va resultar que era més freqüentat del que creien i en un moment en què el sector estava a les portes d’una "crisi descomunal". "La indústria encara no era gaire conscient del que ens cauria a sobre, de l’onada de saturació de mercat i d’acomiadaments que vindrien", diu Sánchez-Crespo en aquest vídeo, en el qual queda clar el diagnòstic: "Hi ha un excés de capacitat de producció".

Un registre publicat a Obsidian calcula que entre 2022, 2023 i en el que portem de 2024 s’han retallat entorn de 30.400 llocs de treball arreu del món. Han sigut 11.000 només en la primera meitat d’aquest any, més dels que es van produir en tot el 2023. "En el sector es parla que és la pitjor crisi que s’ha viscut mai", afirma una de les fonts consultades per a aquest reportatge, però Barcelona ha rebut, de moment, a penes unes esgarrapades més o menys significatives en funció del tipus d’empresa a la qual es pregunti. Aquestes esgarrapades són els tancaments de la coreana Smilegate (tot i que l’opinió generalitzada és que això no té tant a veure amb aquesta crisi, sinó més aviat amb un mal plantejament), de Novarama i dels petits Lince Works i Baby Robot Games, a més de la desena d’estudis independents que, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, han hagut retallar plantilla o fronten greus dificultats financeres. També s’ha notat en les previsions de creixement del sector, que esperava facturar a hores d’ara 1.000 milions d’euros i es quedarà, segons estimacions de la Generalitat, per sota dels 800 milions. La perspectiva és, a més, incrementar el volum de negoci conjunt un 5%, quan venia de rondar el 15% i 20%.

Però créixer, quan hi ha zones del món on s’acomiaden milers de treballadors, sona a victòria. "És ingenu pensar que Barcelona està menys afectada que la resta del món, però continua sent un lloc atractiu que està molt ben posicionat i que acull moltes empreses grans que, quan vulguin créixer, ho faran en llocs on tinguin oficines sòlides", apunten des de DeviCAT, l’associació que representa els interessos de les empreses de videojocs de Catalunya, on també reconeixen que hi ha ajudat que la cadena de comandament d’aquestes grans companyies continuï sent a les seves ciutats d’origen.

Els detonants de la crisi

Dues filials catalanes de dos importants estudis estrangers i una tercera empresa que acaba d’instal·lar-se a Barcelona fan una lectura semblant de la situació.

En primer lloc, perquè els elements que desencadenen aquesta crisi queden una mica lluny de la capital catalana. David Polfeldt, director de Bespoke Pixel, última incorporació al ventall d’estudis emblemàtics de Barcelona, explica que el gran problema ha sigut que l’interès que va despertar aquest sector durant el confinament per la pandèmia va coincidir amb una època en què els tipus d’interès eren tan baixos que es podia invertir en gairebé qualsevol cosa sense gaire risc. I que després tot va canviar massa ràpid. "Ha sigut un cicle molt curt. Potser si haguessin passat 10 anys [entre l’augment en el sector i la pujada dràstica dels tipus d’interès] ho haurien aconseguit, però han passat 3 anys i en aquest temps no es construeix un bon joc", resumeix aquest directiu.

A això se suma, segons el seu parer, una important caiguda de la productivitat associada al teletreball i també que, al poder treballar des de qualsevol lloc del món, s’han començat a pagar sous nord-americans per viure a Portugal o a Espanya, per exemple. "No van pujar els ingressos, però els salaris es van disparar, i ara veiem un col·lapse massiu".

¿Per què a Barcelona amb prou feines s’ha percebut aquest panorama? L’aposta de Polfeldt és que la ciutat tenia un ecosistema sòlid i saludable abans de la covid i que, com que tenia sous més baixos que en altres països, no tenia sentit retallar llocs de treball aquí. La directora d’operacions de Paradox Tinto, Sonia Linares, remarca el mateix, i que el múscul que ha guanyat aquest sector s’ha aconseguit sense cometre bogeries. "Si ens comencem a creure millors del que som i comencem a pujar sous de manera desorbitada, sense entendre les nostres fortaleses i debilitats i sense saber on ens trobem en el context socioeconòmic, l’onada ens pot assolar de ple, però si hu posem seny no té per què arribar fins a nosaltres aquest tsunami", opina la desenvolupadora.

A tot això, el director d’Io Interactive Barcelona, Eduard López, afegeix l’experiència de les empreses catalanes que s’han buscat la vida per tirar cap endavant els seus projectes en un sector que era molt discret fa no tants anys. I també que en cap cas es qüestiona el futur d’aquest sector. "Cada vegada hi ha més gent que juga, i això és una oportunitat; el mercat continuarà creixent", reflexiona López, que veu oportunitats fins i tot en el buit que es genera, i està convençut que a tots els treballadors afectats els serà molt fàcil trobar un nou estudi on continuar la seva carrera. "No hi ha una preocupació que això empitjori, perquè la mirada està posada en el futur", sentència.

En qualsevol cas, cap d’ells nega que hi ha ajudat el fet d’estar en el moment adequat en el lloc indicat: com que Barcelona es va guanyar la fama fa temps, la majoria de companyies que han anat aterrant a Catalunya ho han fet uns projectes i una inversió estables. És a dir, amb uns fonaments sòlids perquè el temporal no els faci trontollar.

Reticents a la inversió

Notícies relacionades

Promeses buides

MB92: "Podem desaparèixersi no som sostenibles"

És clar que és precisament la seva condició de gran companyia o de desenvolupadores de jocs amb una marca ja consolidada el que fa que no vegin perillar el seu futur. En canvi, "per a la petita i mitjana empresa ha sigut un tsunami", explica Alexis Corominas, director de Piccolo Studio, una empresa que ha evitat fins a dues vegades el tancament en els últims mesos. "És un tema d’escala i de tipologia d’empresa; la gent que necessita finançament per viure ho està petant", reflexiona. "Si tens producte suficient per viure d’ell, potser amb un petit amb ajust n’hi ha prou, perquè al ser un transatlàntic la crisi no afecta tant, però als petits velers això se’ns emporta per davant", lamenta.

Polfeldt reconeix que, probablement, el 30% dels estudis actuals no existiran en un any i que, si no tenen ben assegurada la inversió per obrir el seu nou estudi (té capital, diu, per arribar tranquil·lament al llançament del joc que preparen), no l’hauria posat en marxa ni a Barcelona ni enlloc. "Els inversors diuen que són extremadament reticents ara mateix a invertir en qualsevol cosa, essencialment perquè han de netejar les males inversions que han fet en els anys anteriors", admet. La bona notícia és que tant ell com alguns dels seus col·legues han començat a detectar moviments en el sentit contrari, així que auguren un principi de remuntada l’any que ve i la normalització, ja per al següent.