L’economia i el rosari

Segur que els que han convocat la pregària del rosari davant la seu del PSOE a Madrid en plena jornada de reflexió i el dia de les votacions de diumenge, avalats pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid malgrat l’oposició de la Junta Electoral, no diuen perquè es consolidi la bona marxa de l’economia. No crec que preguin perquè hi hagi més ocupació, menys precarietat laboral i una millor distribució de la riquesa.

La veritat és que la lleu brisa que alguns consideraven que bufaria les espelmes del producte interior brut (PIB) espanyol s’ha transformat en unes ratxes de vent que han elevat la velocitat de creuer de l’embarcació. El Fons Monetari Internacional (FMI) acaba de revisar a l’alça la previsió de creixement d’Espanya per a aquest any en cinc dècimes, fins al 2,5%, molt per sobre del 2,1% que estimava el Govern.

I el Banc d’Espanya també té en cartera augmentar la seva estimació per a l’exercici actual, com va avançar durant la seva intervenció en la recent reunió anual del Cercle d’Economia. Les dades sobre l’ocupació, tot i que amb un fort pes estacional, també conviden a l’optimisme: el millor maig en afiliats a la Seguretat Social en sis anys i amb la cota de dones ocupades en els 10 milions per primera vegada.

Notícies relacionades

El sector TIC espanyol bat rècords al créixer el 10% en la facturació

Les elèctriques es llancen a una guerra d’ofertes, però sense tirar els preus

No sé jo si l’economia va com un coet, com ha afirmat el president del Govern, Pedro Sánchez, però és cert que el consum i l’activitat en conjunt van fent. Almenys per ara, malgrat que, certament, hi ha reptes i assignatures pendents, com aconseguir un creixement més sostenible i inclusiu, amb més productivitat i una millora de la renda per càpita real.

Les dades actuals, en general, són positives, cosa que pot transformar-les en uns bons fonaments per edificar una economia més robusta si se sap aprofitar. Potser per això és que els presumptes creients del carrer Ferraz i els que els aclamen tornen a les seves cerimònies. Però més que pregàries a Déu perquè el vaixell continuï navegant a bon ritme, el que busquen és invocar el Maligne o celebrar un ritual de vudú contra la democràcia.