El ‘dia lliure d’impostos’

És el que els economistes més liberals denominen el dia lliure d’impostos, que ve de l’anglès tax freedom day. El dia es va retardant a mesura que els ingressos tributaris guanyen pes en el conjunt de l’economia, ja que el 2022 aquesta jornada va ser el 21 de maig.

Tot i que no és la forma més científica –els tributs no es paguen de manera homogènia per part de tots els ciutadans i la suma de tota la recaptació inclou particulars i empreses– és la més il·lustrativa per entendre quina porció del conjunt de la riquesa d’un país es mengen els tributs.

Traslladant la pressió fiscal prevista al calendari, si dediquéssim des de l’1 de gener tota la nostra renda al pagament de tributs, aplicant aquest càlcul, el 2024, trigarem 147 dies a quedar en pau amb les arques públiques, davant els 146 de l’exercici passat. Cal tenir en compte que el 2024 ha sigut de traspàs, amb la qual cosa hi ha un dia més aquest any.

Aquesta jornada simbòlica ens dona pistes sobre la porció que la recaptació de les administracions s’emporta de la renda de famílies i empreses. Com més s’endinsa en l’exercici, més proporció suposa la recaptació tributària sobre el conjunt de la riquesa que genera el país. De fet, hi ha alguns think tanks liberals que calculen que la data a Espanya arriba el mes de juny i d’altres, fins i tot, al juliol.

També resulta bastant il·lustratiu recórrer al calendari per determinar a partir de quina data es pot considerar que les administracions han arribat a la despesa prevista. Aquest any el dia seria el 18 de juny i el que ve, també. L’any passat aquesta data es va situar el 22 de juny.

Pressió fiscal

Notícies relacionades

El Sabadell celebra el seu èxit en l’opa i obre etapa amb Armengol al capdavant

Veolia factura 11.427 milions en el primer trimestre, el 2,1% més

Com més s’aproximen les dates de deixar de pagar impostos i finalitzar amb les despeses menor és el dèficit, que és el que passa el 2024. En tot cas, la data pot variar com ho fa la revisió de les dades que estima el Govern i que remet a Brussel·les en la seva actualització del programa d’estabilitat, ja que l’economia no és estàtica. És, per tant, una dada que s’ha de prendre com a referència de l’evolució de la pressió fiscal.

Per a aquest exercici, la pressió fiscal prevista és del 40,1%, davant el 39,7% de l’exercici passat. I de cara al 2025 encara serà una miqueta més alta, del 40,4%, cosa que portarà aquesta jornada simbòlica fins al 27 de maig. Que la jornada es retardi pot ser a causa del creixement econòmic, que genera ocupació i, per tant, més contribuents o bé perquè augmenten els impostos o la recaptació procedent de la lluita contra el frau fiscal.