Moguda de patrons i diàleg social

Pimec, la patronal catalana de la petita i mitjana empresa i els autònoms, ha aconseguit aquesta setmana una de les seves grans aspiracions: entrar al Consell Econòmic i Social (CES), l’òrgan consultiu de què formen part els agents socials a Espanya. Això suposa obrir la porta a aquesta organització a la seva participació futura en el diàleg social a escala estatal.

El Govern ho ha fet mitjançant una reforma parcial de la norma que regula aquest organisme i insta a modificar el seu reglament intern per donar cabuda a les organitzacions territorials més representatives. Pimec aconsegueix, d’aquesta manera, una de les aspiracions que el seu president, Antoni Cañete, concreta amb el lema que «les pimes siguin al pont de comandament», és a dir, on es prenen les decisions que els afecten.

No s’ho han pres gens bé la gran patronal CEOE i la seva associada Cepyme, que compta amb la representació patronal en exclusiva al CES i haurà de cedir cadires en aquest organisme. No és el que passa a la part sindical, ja que a més d’UGT i CCOO hi ha la central gallega, CIG; i basca, ELA.

CEOE veu aquesta mesura, que els ha agafat per sorpresa, com una agressió i amenaça amb la ruptura total amb el Govern central de cara a un diàleg social del qual ja eren absents. Segons el parer de l’organització presidida per Antonio Garamendi, el que fa l’Executiu és introduir «actors afins als seus interessos».

Notícies relacionades

Aena planteja una pujada de les taxes aèries del 6,5% el 2026 després d’una dècada congelades

L’Ecofin relaxa les regles fiscals per augmentar la despesa en defensa

D’aquesta manera encunyen per a Pimec, que va promoure la patronal estatal Conpymes per fer de contrapès de CEOE-Cepyme i guanyar veu a escala estatal, el segell d’entitat amiga del Govern de coalició dels socialistes i Sumar. I recupera del bagul dels records el suport públic que la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va donar al naixement de Conpymes.

El fons hi ha subjacent un conflicte pel control del diàleg social per part de la CEOE. No sembla gaire lògic, en tot cas, que aquesta ruptura d’un cert monopoli existent fins ara es faci servir com excusa per posar en risc el diàleg social