Elaboració del cava a Catalunya
La Generalitat denega l’erto a Freixenet al no veure causa major
Treball rebutja la justificació de la sequera per suspendre 600 contractes
L’empresa negociarà un expedient per altres raons

Els sindicats s’hi van oposar frontalment i acaben de guanyar una mica més de temps i poder de negociació. La Generalitat ha denegat a Freixenet, filial catalana del grup alemany Henkell Freixenet, l’expedient de regulació temporal de l’ocupació (erto) que va sol·licitar la setmana passada per mirar de gestionar la caiguda d’activitat provocada per la sequera. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la Conselleria d’Empresa i Treball no veu provada la causa de força major amb què la companyia justificava la suspensió (o modificació) de més de 600 contractes, el 80% de la plantilla de la cavista catalana.
"Hi ha dos elements que justifiquen els ertos de força major ordinària que són capitals: la imprevisibilitat i la inevitabilitat", justifica la conselleria. "La força major ordinària actua davant fets que l’empresa no pot preveure ni evitar, tals com incendis o explosions, entre d’altres, que anul·lin totalment o parcialment el centre de treball i que no permetin l’activitat", aprofundeixen fonts d’aquest departament. "Sobre la previsibilitat, la situació del secà i la falta de pluges no és un fet sobrevingut: fa més de tres anys que el país pateix sequera", diuen. En canvi, els altres sis ertos que ha aprovat la Generalitat relacionats amb la sequera abans del de Freixenet sí que s’han acceptat com a causa major per estar vinculats amb restriccions que depenen de decrets del Govern català. "No és el cas que ens ocupa", afirmen aquestes fonts.
Altres condicions
Notícies relacionadesAra, la companyia amb operativa a Sant Sadurní d’Anoia té diverses opcions. Apel·lar la decisió, tot i que ho faria davant el mateix organisme que l’ha pres, o aplicar un erto per circumstàncies econòmiques, tècniques, organitzatives o productives (cosa que en els circuits legals es coneix com a erto ETOP, per aquestes sigles). En aquest segon cas, la Generalitat ja no hi tindria res a dir, ja que és una mesura que han de negociar amb la representació dels treballadors. De tota manera, si les dues parts no arribessin a un acord, Freixenet té llibertat legal per tirar cap endavant el procediment unilateralment.
En aquest sentit, fonts pròximes a l’empresa asseguren que el grup esperava la decisió, però que no per això se sent menys "decebut" per aquesta. "Si hi ha una cosa imprevisible és la sequera i els seus efectes", defensen els que també donen fe que la companyia fa més de tres anys que treballa internament i demanant a la Denominació d’Origen Cava (DO Cava) mesures que els ajudin a surfejar millor aquesta situació. Públicament, Freixenet assegura que continuarà les "negociacions constructives" amb el comitè d’empresa i amb els sindicats. "Si bé el grup accepta la decisió de la Generalitat, es manté ferm en la necessitat d’un erto", apunta en un comunicat, en el qual confirma que "les condicions climàtiques" i "la resposta del Govern" els aboquen, efectivament, a sol·licitar un erto ETOP. "El motiu de la sol·licitud segueix vigent", afirma l’elaboradora de cava.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos