L’escut per protegir sectors estratègics

A poc a poc, i lligant uns caps amb els altres, el Govern va conformant la malla amb què blindar els sectors estratègics de la indústria espanyola. L’objectiu inclou aixecar un escut protector entorn de les empreses estratègiques davant determinades operacions d’inversió estrangera de països amb "idees no afins" que poguessin piconar l’espanyolitat del seu capital. L’Executiu avança en una política industrial que inclou certes dosis d’un proteccionisme sense complexos que, per exemple, l’ha portat a decidir la tornada de l’Estat al capital de Telefónica.

L’Estat com a accionista.

El Govern de Pedro Sánchez ja ha fet ús de l’instrument més directe per protegir empreses considerades estratègiques: entrar com a accionista de referència per blindar-les davant les pretensions de compradors indesitjats o sobre els quals existeixen dubtes. Ho va fer en el grup de tecnologia Indra, elevant la participació en mans de l’Estat fins al 28% i de facto prenent-ne el control. I ho està fent ara amb Telefónica, en la qual ha entrat com a accionista amb un 5% i aspira a controlar-ne un 10% per contrarestar la irrupció de l’Aràbia Saudita.

El Govern ha deixat també la porta entreoberta a una eventual entrada en el capital de Naturgy davant l’interès dels Emirats Àrabs i també en el fabricant ferroviari Talgo, davant l’opa del grup hongarès Magyar Vagon (tot i que en els dos casos, l’entrada en el capital d’aquestes companyies no és el pla A de l’Executiu i cerca altres opcions a través d’empreses privades espanyoles).

L’instrument executor de les operacions a Indra i a Telefónica ha sigut la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), dependent d’Hisenda i que és el braç inversor amb què es controlen multitud d’empreses totalment o majoritàriament públiques (Correus, Navantia, RTVE, agencia Efe, Tragsa o Enusa) i que compta amb paquets minoritaris a Airbus (4,12%), Ebro Foods (10,36%), Enagás (5%), Enresa (20%), Hispasat (7,41%), el grup aeri IAG (2,53%) o el gestor del sistema elèctric Redeia (20%).

L’‘escut antiopes’.

L’Executiu va aixecar el denominat escut antiopes en plena pandèmia per protegir companyies de sectors estratègics ( energia, telecomunicacions, mitjans de comunicació, infraestructures, defensa o transport) i evitar operacions de compra indesitjades per part d’inversors estrangers aprofitant l’enfonsament en borsa o situacions financeres complicades. Una legislació específica per preservar companyies vinculats als interessos nacionals que es va reforçar l’estiu passat i que obliga grups estrangers a rebre l’autorització del Govern per prendre participacions superiors al 10%, i que en el cas de companyies vinculades directament al sector de la defensa aquest llindar es rebaixa fins al 5%. L’Executiu ha aprofitat aquest instrument per imposar condicions en diversos grans moviments corporatius. Aquest escut s’ha erigit en un recurs crucial en la irrupció de l’Aràbia Saudita a Telefónica, ja que l’operadora Saudi Telecom ha de comptar amb l’autorització governamental per superar el seu actual paquet directe del 4,9% i assolir el 9,9% pretès o per entrar en el consell d’administració. També serà clau en l’entrada del grup energètic d’Abu Dhabi Taqa a Naturgy.

Aliança amb inversors afins.

El Govern ha revelat que busca inversors espanyols per armar una contraopa sobre Talgo per posar límit al desembarcament d’un grup hongarès, Magyar Vagon, al darrera del qual l’Executiu veu vinculacions amb interessos russos. El plantejament que es maneja a la Moncloa és buscar un soci industrial que llanci la seva pròpia oferta de compra sobre el fabricant ferroviari i que ho faci amb el suport de CriteriaCaixa, el braç inversor de la Fundació La Caixa i un nom que apareix vinculat en nombroses operacions de blindatge de grups estratègics espanyols en aparent aliança amb el Govern. I és que Criteria, el hòlding presidit per Isidre Fainé, està prenent un paper protagonista en els actuals sotracs accionarials a Telefónica i a Naturgy.

Una nova ‘SEPI digital’.

El Govern ha activat el procés per crear una nova companyia pública que servirà per canalitzar inversions estatals en el sector tecnològic (per impulsar start-ups i eventualment per concentrar participacions en grups més grans) i que concentrarà els grans programes d’ajudes a la indústria digital. La futura Societat Estatal per a la Transformació Tecnològica (SETT) busca ser un nou colós estatal amb una capacitat inicial d’inversió d’uns 20.000 milions d’euros que està cridat a ser una mena de SEPI digital. Aquesta entitat pública executarà inversions en sectors estratègics vinculats a les telecomunicacions, els semiconductors, la digitalització o el sector audiovisual.

Notícies relacionades

La venda del 33% de Planeta dels Lara García s’encalla

Catalunya redueix un 95% l’impost de successions al camp per facilitar el relleu generacional

Un minifons sobirà per a inversió estrangera.

El Consell de Ministres va aprovar el 16 d’abril la regulació del batejat com a Fons de Coinversió (FOCUS). És un instrument financer públic, dotat amb 2.000 milions dels fons europeus Next Generation EU. Aquest minifons sobirà estarà operatiu fins al 2026 i realitzarà principalment inversions de capital en empreses privades que emprenguin projectes d’inversió a Espanya. Les inversions de FOCUS es faran de manera conjunta amb un coinversor estranger, que podran ser tant institucions financeres públiques com inversors institucionals privats.