Catalunya eleva a 271 els municipis amb zones on es limitarà el lloguer

L’ampliació, que Capella confia que pugui ser ja efectiva el pròxim juliol, afecta els municipis de més de 2.000 habitants, que no formaven part dels 140 ja declarats, i que compleixen algun dels requisits que marca la llei espanyola del dret a l’habitatge, és a dir, que les persones o famílies que resideixen en aquestes zones hagin de dedicar més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o hipoteca, incloses les despeses i els subministraments bàsics, o que el preu de lloguer o compra dels habitatges hagi experimentat en els últims cinc anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC.

Preus disparats

"Serà un alleujament, sens dubte, per a moltes famílies que tenen problemes per costejar els lloguers, o perquè vinguin a treballar al Pirineu professionals, com ara metges i professors, que no són d’aquí i que es troben que han de fer front a uns preus disparats a l’habitatge", va celebrar l’alcalde de Viella, Juan Antonio Serrano. "És bo que es comenci a posar el focus en aquest assumpte, que es vegi que la tensió dels preus també afecta poblacions que no són grans ciutats i que tenen un problema greu, causat en el nostre cas pels pisos turístics", va afegir.

El problema a Sant Julià de Ramis (Gironès) és més aviat la falta d’habitatges socials de lloguer, va explicar Marc Puigtió, alcalde de la localitat. "Desgraciadament –va dir el regidor a l’Agència Catalana de Notícies (ACN)– veiem que els preus pugen dia rere dia". "El poc que tenim és de compra i a uns preus massa elevats", va detallar l’alcalde. Per això confia que la normativa permeti tenir una oferta de lloguer accessible als veïns a l’espera que altres administracions supramunicipals optin per construir pisos de protecció oficial.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

Territori adopta aquesta decisió, segons va argumentar Capella, després que en els últims mesos, malgrat l’entrada en vigor de la nova llei, s’hagin produït en el mercat de l’habitatge increments generalitzats dels preus, "gairebé sempre molt per sobre dels ingressos de les llars". Hi ha hagut, va remarcar la consellera, una "tendència alcista del preu del lloguer, malgrat la recent aplicació de la contenció de rendes", cosa que ha fet necessària la revisió dels criteris emprats en la identificació dels municipis declarats com a zona de mercat residencial tensionat.

La titular de Territori va remarcar que la seva intenció és "embridar el mercat, i això significa que els preus no pugin i, en tot cas, baixin, perquè entre els beneficis dels propietaris i l’especulació hi ha un llarg recorregut". En el conjunt de Catalunya, va afegir, "l’increment dels preus del lloguer en 10 anys ha sigut d’entre el 43% i el 46%".