La banca accepta només una sol·licitud d’alleujament hipotecari de cada vuit

Les entitats financeres van rebre el 2023 un total de 61.428 sol·licituds de famílies espanyoles per renegociar les condicions dels seus crèdits hipotecaris (per una suma total de 7.585 milions) en vista dels dos codis de bones pràctiques (CBP) negociats pel sector amb el Govern central. No obstant, només van ser acceptades 7.919 operacions (una de cada vuit sol·licituds), per un import de 907 milions d’euros. Així, el 12,8% de les sol·licituds van tirar endavant, mentre que el 42% van ser rebutjades (unes 25.818 sol·licituds, per un total de 3.267 milions) i un altre 45% (unes 27.691 sol·licituds, per un total de 3.411 milions) encara estan pendents de resolució.

Les dades formen part de l’Informe d’estabilitat financera, de caràcter semestral, que va presentar ahir el Banc d’Espanya. En els dos anys d’aplicació de les mesures d’alleujament hipotecari impulsades pel Govern central, les entitats han rebut un total de 67.179 sol·licituds, de les quals amb prou feines han sigut acceptades les presentades per 9.271 famílies. És una xifra que encara queda molt lluny del milió de potencials beneficiaris que al seu dia va estimar l’Executiu central, i que el Banc d’Espanya va rebaixar a 200.000 famílies. La quantia mitjana de la hipoteca efectivament renegociada se situa en 112.456 euros (l’import mitjà de cada hipoteca denegada és una mica més gran, de 123.270 euros).

"Finalment, el recurs de les llars als programes de codis de bones pràctiques es manté limitat de forma consistent amb els elements de resiliència financera de les llars", certifica l’Informe d’estabilitat financera.

Evolució positiva

Segons les dades del Banc d’Espanya, la quantia de les hipoteques que han sol·licitat acollir-se als codis de bones pràctiques el 2022 i 2023 (8.174 milions) representa l’1,6% del saldo viu de crèdits hipotecaris a finals del 2023. La suma efectivament renegociada en els dos anys (1.043 milions) representa el 0,2% d’aquest saldo.

"Són bones notícies que la gent no hagi acudit gaire als codis de bones pràctiques. És la conseqüència que l’economia estigui sent millor del que es preveia", va explicar el director general d’Estabilitat Financera, Regulació i Resolució, Ángel Estrada. Des del seu punt de vista, la prudència en la concessió de les hipoteques en els últims anys i el creixent pes dels crèdits a tipus fix ha determinat que el recurs als codis de bones pràctiques estigui sent relativament baix. Segons el director general, la major part de les dificultats en el pagament d’hipoteques emergeix en els cinc primers anys després de la seva subscripció, i la realitat és que en els últims exercicis s’han firmat, sobretot, hipoteques a tipus fix que han deixat els seus titulars fora de la pressió que ha suposat l’explosiva pujada de l’euríbor des de finals del 2022.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

El que és cert, no obstant, és que hi ha un elevat nombre de sol·licituds que són rebutjades (segons Estrada, per incompliment de les condicions exigibles) i un altre bloc encara més gran que està pendent de resolució. Estrada va justificar aquest embús en la resolució de sol·licituds en la complexitat que comporta verificar les condicions d’elegibilitat que han de complir els titulars de les hipoteques que opten a aquesta via de renegociació. El director general va afegir que, en tot cas, les entitats financeres disposen d’altres canals de renegociació de les condicions dels crèdits que cadascuna d’aquestes ofereix als seus respectius clients.

L’informe dona compte de la reducció del crèdit hipotecari residencial que es va intensificar en la segona meitat de l’any 2023, que va acabar l’any amb una caiguda del 3,1%.