La recuperació de la pandèmia

Catalunya se situaa la cua en execució dels fons europeus amb el 33%

A la comunitat només s’han resolt licitacions i ajudes per 1.031 dels 3.096 milions que inclouen les convocatòries

Catalunya se situaa la cua en execució dels fons europeus amb el 33%

Epi_rc_es

2
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Catalunya despunta com la comunitat autònoma més retardada en l’execució dels fons europeus. Amb dades fins al 29 de febrer, només s’han adjudicat a la comunitat inversions i ajudes per un total 1.031 milions, una quantitat que amb prou feines equival al 33,3% de l’import total de les convocatòries llançades per l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments a Catalunya (3.096 milions). La segona més baixa taxa de resolució correspon a Madrid, on el volum d’inversions i ajudes adjudicades (1.016 milions) només representa el 40,6% del total convocat (2.504 milions).

A dos anys que finalitzi el termini per aprofitar els fons europeus del Pla de Recuperació (el juliol del 2026), la baixa taxa de resolució de convocatòries que presenta Catalunya queda molt per sota de la ràtio general del 55,9% que serveix de mitjana per al conjunt del país. La diferència és molt més gran si es compara amb l’execució dels fons europeus que presenta Galícia, on la taxa de resolució arriba al 71%, o el País Basc (68%), que dupliquen amb escreix la de Catalunya.

Les dades es van conèixer ahir, després que el Govern central hagi posat a disposició del públic una eina informàtica batejada com a ELISA, amb informació actualitzada sobre l’execució de les inversions i programes de subvencions vinculats als fons europeus del Pla de Recuperació. ELISA és l’acrònim de l’eina Extracció de licitacions, subvencions i ajudes, que està disponible des d’ahir a la web del Pla de Recuperació.

Indicador d’eficàcia

En realitat, les dades presenten Catalunya com la comunitat on s’han fet convocatòries d’inversions o ajudes per un import més alt: són 3.096 milions, una quantitat per davant de les de Madrid (2.504 milions), el País Valencià (2.014) i molt per sobre del País Basc (1.266) i Galícia (1.001).

No obstant, a l’hora de posar en relació l’import de les convocatòries llançades amb el de les que ja han sigut adjudicades a empreses, fundacions i llars, la taxa resultant a Catalunya s’enfonsa fins al 33%.

Notícies relacionades

La taxa de resolució es podria interpretar com un indicador d’eficàcia en la implementació dels fons europeus a cada territori. Si es té en compte només la taxa de resolució de cadascuna de les administracions autonòmiques (deixant de banda l’Estat i les corporacions locals), la Generalitat de Catalunya torna a destacar a la pantalla d’ELISA com la més deficient (33,10%), davant un 72,70% de Galícia, un 67,80% d’Euskadi, un 64,80% d’Aragó, un 59% del País Valencià o un 55,5% de Madrid.

Els 1.031 milions ja adjudicats a Catalunya han tingut com a principal destinatari a microempreses i pimes (41%), així com a fundacions i altres institucions (29%) i grans empreses (15%), per davant d’unions temporals d’empreses (13%) i de llars (només l’1% del total).