El Suprem avala que l’esmorzar es pugui considerar temps de treball

El Tribunal Suprem ha confirmat que el temps de la pausa de l’esmorzar pot ser considerat temps de treball efectiu, és a dir, remunerat i a costa de l’empresa, en el cas que prèviament hi hagi un acord que així ho reculli. També ha afirmat que els empleats que arriben a la seva feina durant els 15 minuts posteriors a l’hora d’inici de la jornada té dret al fet que es consideri que aquesta persona ha arribat puntual a l’oficina.

Notícies relacionades

Claudia Goldin (Premi Nobel d’economia): «Reduir la jornada laboral per llei no garanteix més igualtat»

Nous llocs de funcionaris a l’Administració: l’Estat n’incorpora 551 a Catalunya

La decisió del Suprem se cenyeix específicament a casos en els quals hi hagi acord previ i no regeix per a tots els treballadors. Segons especifiquen diverses fonts jurídiques consultades, un treballador no pot ara, partint d’aquesta decisió, reclamar a l’empresa que assumeixi el temps de l’entrepà si no regia prèviament acord sobre això. Sí que pot fer-ho si això venia sent costum des de fa temps, tot i que no estigués recollit per escrit però sí que fos conegut i consentit per l’empresa, fet que tècnicament es coneix com una condició més beneficiosa.

Aquestes són les principals conclusions que es deriven d’una sentència publicada ahir en relació amb un litigi entre CaixaBank i els sindicats més representatius entre la plantilla. La demanda, iniciada per CCOO i a la qual posteriorment es van adherir UGT i Secb, i la seva posterior resolució judicial obliga l’entitat bancària a respectar aquestes dues condicions beneficioses per als seus empleats, derivades d’un acord firmat el 1991 i encara en vigor.