El BCE manté els tipus però apunta al juny per començar a abaixar-los

Nou pas del Banc Central Europeu (BCE) en el seu lent camí cap a la primera baixada dels tipus oficials des que va esclatar la crisi inflacionària fa dos anys. Com s’esperava, l’autoritat monetària va decidir ahir mantenir el preu del diner a la zona euro en l’elevat nivell en què el va situar fa sis mesos. No obstant, el seu consell de govern "ha començat a discutir (oficialment) la retirada del caràcter restrictiu" de la política monetària. Així ho va admetre per primera vegada la seva presidenta, Christine Lagarde, que –sense dir-ho directament– va apuntar que la primera retallada de tipus des del setembre del 2019 es podria donar al juny, com esperen molts analistes.

"Estem en aquest procés desinflacionari i estem aconseguint bons avanços cap a la nostra meta d’inflació (2% a mitjà termini). Com a resultat, tenim més confiança, però no la suficient. Necessitem més dades i sabem que arribaran els pròxims mesos. En sabrem una mica més a l’abril, però en sabrem molt més al juny. I és important, perquè depenem de les dades", va dir l’alta funcionària francesa.

És més, Lagarde va remarcar que entre els seus consellers hi va haver un "ampli acord general" que al juny comptaran amb "molta més informació", fet que sembla apuntar a una postura de compromís entre els partidaris d’una política monetària més dura (coneguts com a falcons, en l’argot dels bancs centrals) i més suau (coloms).

El nivell més alt

Fins aleshores, això sí, tot fa indicar que el tipus principal del BCE continuarà en el 4,5% (el nivell més alt des del maig del 2001), alhora que la facilitat de dipòsit (l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en el context actual) es quedarà en el seu màxim històric del 4%.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Un altre factor que apunta que la retallada de tipus és cada vegada més a prop és la revisió trimestral de les previsions macroeconòmiques del banc central de l’euro. Els seus economistes, així, preveuen ara que l’IPC se situarà de mitjana en el 2,3% el 2024, el 2% el 2025 i l’1,9% el 2026, enfront el 2,7%, 2,1% i 1,9% que van calcular al desembre. També ha rebaixat les seves estimacions sobre la inflació subjacent (la que exclou els preus de l’energia i els aliments, més volàtils) fins a una mitjana del 2,6%, el 2,1% i el 2%, enfront el 2,7%, 2,3% i 2,1% anteriors.

La rebaixa cobra especial rellevància després que al febrer tant la inflació general (2,6%) com la subjacent (3,1%) es reduïssin menys del que havien anticipat els analistes (2,5% i 3,1%). A més, el BCE espera ara un creixement econòmic inferior de la zona euro aquest any (0,6% enfront el 0,8% del desembre), mentre que el manté per al 2025 (1,5%) i l’ha revisat una dècima a l’alça per al 2026 (1,6%). Aquest escenari de menys inflació i menys creixement a curt termini, si es compleix, dona marge a la institució per començar a suavitzar la política monetària.