Una vintena d’entitats i patronals demanen millorar el finançament de Catalunya
Un manifest reclama una «profunda reforma» del sistema actual o anar cap a «un model federal o un pacte fiscal». / Els signants volen més transparència i eficiència i més autonomia.
Nou intent d’aconseguir una millora del finançament autonòmic. Una vintena d’entitats i patronals s’han aliat per exigir un nou model de finançament, sigui a través d’una "profunda reforma" de l’actual o mitjançant "un model federal o un pacte fiscal". La petició es fa a través d’un manifest a què s’han sumat les 13 cambres de comerç catalanes, Foment del Treball, Pimec, FemCAT, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el RACC, Barcelona Global i el Cercle d’Economia.
Els signants asseguren que el sistema actual "no és ni transparent, ni equitatiu, ni eficient i representa un obstacle important per al progrés econòmic i el benestar social de moltes comunitats autònomes, entre les quals Catalunya". Segons el seu parer, un model federal o un pacte fiscal, acompanyat d’un mecanisme de solidaritat, faria el sistema "transparent i eficient". Un model federal com el dels EUA, afegeixen, redefiniria la capacitat normativa, de gestió, de recaptació i inspecció de totes les autonomies. I permetrà "a l’Estat i les comunitats autònomes compartir les mateixes bases imposables".
Per la seva banda, un pacte fiscal permetria "avançar cap a un model més transparent i també asseguraria la suficiència financera de Catalunya". La Generalitat administraria i recaptaria tots els tributs que es generen al territori i assumiria un poder normatiu sobre aquests "similar al que assumeixen les comunitats forals".
Fa poc més d’un any ja es va produir un moviment similar amb un to més sobiranista, protagonitzat llavors, a més de per tres de les 13 cambres, liderades per la de Barcelona, que llavors encara estava dirigida per una candidatura independentista, per Pimec, Cecot, patronal vallesana associada a Foment (que ha anunciat que se suma a aquesta nova iniciativa) o el lobby FemCAT. Llavors es basaven en el document del grup Economistes del Benestar, que xifrava "la falta d’equitat en la distribució de recursos públics". Alhora es comparava el model de finançament català amb el sistema foral del País Basc. L’estudi destacava que Catalunya té "un dèficit fiscal" equivalent al 8% del seu producte interior brut (PIB) des de 1986 i que "disposaria d’uns 20.000 milions d’euros més en el seu pressupost si tingués un sistema com la quota basca o navarresa".
Autonomia financera
Segons el nou manifest de les 20 organitzacions del teixit econòmic i empresarial, si l’opció fos la reforma del model actual de finançament hauria de ser "molt profunda i àmplia" per assegurar l’autonomia financera, proclamen. En aquest sentit, aquest conjunt d’organitzacions afirmen que caldria ampliar "de forma substancial" la cistella tributària i la capacitat normativa autonòmica. En el comunicat destaquen que "si l’autonomia financera no es resol de manera definitiva i diàfana continuarem instal·lats en el debat permanent i confús sobre els desequilibris financers a escala territorial".
A més de restar recursos per a algunes comunitats autònomes de manera "injusta i ineficient, aquestes dinàmiques polaritzen la societat i desvien les energies dels enormes reptes que s’han d’afrontar". I exigeix reformar el model d’avançaments, "que limita la capacitat de gestió tributària especialment durant les crisis econòmiques". Destaquen que el desfasament temporal entre l’evolució econòmica de cada comunitat i les transferències rebudes de l’Administració "dificulten la predictibilitat dels ingressos per part dels territoris i introdueixen inestabilitat de manera estructural".
Les organitzacions signants recorden que sigui el model que sigui pel qual s’opti s’ha de pactar pel conjunt de les forces polítiques i introduir mecanismes que garanteixin la lleialtat institucional i blindar les competències de cada Administració.
Un altre dels requisits, afegeixen, és apostar per un sistema equitatiu i que respecti el principi d’ordinalitat. Es tracta que es garanteixi que les comunitats que més aporten no perdin posicions en la classificació una vegada aplicat el principi de solidaritat. El sistema actual contempla un conjunt de variables específiques per assignar els recursos, com l’estructura per edats de la població o la insularitat, però no inclou el diferencial del cost de la vida per territoris. "Un euro no compra el mateix cistell de productes en totes les comunitats", recorden.
Amb el model actual, caducat fa 10 anys, Catalunya és la segona comunitat, excloent-ne les forals, en termes de producte interior brut (PIB) per càpita, però cau al desè lloc en recursos rebuts i al catorzè si es té en compte el cost de la vida. I remarquen que els territoris més densament poblats i amb potencial econòmic han de rebre un volum d’inversions proporcional al seu pes i necessitats. Al seu torn aprofiten per exigir més correspondència entre el que es pressuposta i el que s’executa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Cotitzacions La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- El Malecón El Barça es fa trampes