"L’economia ha mostrat fortalesa durant la pujada brusca de tipus"

El 2023 es va veure molt impactat per la pujada de tipus, que ha portat al despalanquejament del sistema en el seu conjunt, que a més era el que es buscava amb el canvi de política monetària per frenar la inflació. El segment hipotecari ha caigut en un 3,2% en el conjunt del sistema i, a BBVA, un 2,2%. En el negoci empresarial, la reducció ha sigut del 4,8%, i a BBVA, de l’1,5%. I l’única part que ha crescut ha sigut el crèdit al consum, amb el 2,6%, i un 5,9% a BBVA. Amb això hem guanyat quota en hipoteques, consum i en empreses.

Però, ¿per al 2024?

Preveiem que encara hi haurà un despalanquejament en les hipoteques i les empreses, però d’una magnitud significativament més baixa que el 2023. El 2024, els tipus d’interès han tocat sostre.

¿Quan començaran a baixar les quotes hipotecàries?

Depèn de cada cas concret. Entre les de tipus variable, la baixada serà de forma escalonada al llarg de 2024. Les quotes aniran baixant d’acord amb la caiguda que està tenint l’índex de referència, l’euríbor. Jo destacaria que l’economia ha demostrat molta fortalesa en un entorn de pujada de tipus molt brusca en molt poc temps.

Sense disparar-se la morositat...

Correcte.

¿Per què?

Hi ha diversos factors. Un són els nivells de deute. No tenen res a veure amb els de les famílies i les empreses fa 10 anys, que era per sobre de la mitjana europea. Avui n’estem per sota, per la qual cosa davant una pujada de tipus, hi ha més capacitat de resistència.

¿És aquest l’únic factor?

No. L’ocupació ha aguantat i ha crescut. Hi ha rècord de cotitzadors a la Seguretat Social. I això és un factor fonamental. S’ha generat inversió, creixement i, per tant, ocupació. I també hi ha hagut un altre factor positiu: l’estalvi acumulat del període de la covid.

¿Hi ha alguna cosa més?

Les pujades salarials lligades a la inflació. I una altra: a les hipoteques més recents formalitzades en els cinc anys anteriors a la pujada de tipus, hi havia un component alt en aquesta facturació nova de tipus fix.

S’acusa la banca de pujar més els crèdits que els dipòsits...

Les entitats financeres a Espanya tenim una posició folgada de liquiditat i això acaba determinant en gran manera la tendència de la retribució del passiu.

O sigui, que no tenen incentius per pujar-los...

En la situació actual , i mirant cap endavant, el que veig més és una relaxació en el tipus d’interès i per tant, una relaxació en el que té a veure amb la quota hipotecària més que una altra cosa.

BBVA sempre ha apostat per la tecnologia...

Volem donar la millor experiència i el millor servei al client possibles. Això significa donar-ho 24 hores al dia, set dies a la setmana, a la seva conveniència i que sigui ell el que triï dins dels diferents canals d’interacció que li oferim. La tecnologia és el mitjà. Tenim 3.000 professionals a Espanya en desenvolupament de software. A nivell de grup en són 20.000.

¿I la intel·ligència artificial?

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social

Tenim unes 3.300 persones dedicades a la ciència de dades i 800 d’elles treballen en el desenvolupament i la millora de les funcionalitats basades en intel·ligència artificial. En tot cas està en els seus inicis. És una eina més per oferir funcionalitats diferents positives i beneficioses per als clients.

Al sector no li ha provat bé el nou impost a la banca...

El sector financer és competitiu i eficient i no disfruta de beneficis extraordinaris. Realitza una contribució justa i equitativa als ingressos públics, sense necessitat que hi hagi un impost incremental nou . És important que les empreses siguin rendibles, ja que això condueix que l’economia i la societat prosperin. Sobre els ingressos que tenim, uns 29.500 milions, un 60% es reparteixen en tres partides. Una són els salaris. BBVA té 121.000 empleats, dels quals 27.000 són a Espanya. Una segona és el pagament a proveïdors de tot tipus que, al seu torn, generen ocupació, creixement i riquesa. I una tercera té a veure amb el crèdit als clients. I el 40% restant, uns 12.000 milions, es distribueix en terceres parts. Una per al pagament d’impostos; una altra per retribuir els accionistes, dels quals en tenim 800.000; i una altra per reforçar el capital i la solvència del banc.