El camp també existeix

El 1985, Joan Manuel Serrat va posar música a poemes de l’uruguaià Mario Benedetti sota el títol El sur también existe : "Pero aquí abajo, abajo / el hambre disponible / recorre al fruto amargo /de lo que otros deciden / mientras el tiempo pasa / y pasan los desfiles / y se hacen otras cosas / que el norte no prohíbe / con su esperanza dura / el sur también existe".

Són versos que aquests dies m’han passat pel cap arran de les protestes que protagonitzen els agricultors. Des de França han anat propagant-se per tot el vell continent. De la nit al dia, a les ciutats ens hem despertat amb la sorpresa que el camp, amb els seus agricultors i ramaders, ha sortit al carrer per denunciar que s’asfixia. Que els representants d’aquestes explotacions en què s’ingressa menys per produir que el que costa cultivar o alimentar els animals i de què depèn bona part de la nostra nutrició, han optat per fer-se notar amb columnes de tractors.

Notícies relacionades

Catalunya extrema els controls després de detectar tres focus de tuberculosi bovina

Pablo Gil, economista: "Això és el que has de fer per invertir si guanyes 1.000 euros al mes"

¿Què ha passat? Doncs que acumulen anys de descontentament al considerar-se maltractats. Que se’ls obliga a competir amb unes normes que països tercers, no pertanyents a la Unió Europea (UE), no estan obligats a complir. Que pateixen uns costos desorbitats en una activitat en què es manté el vell principi de: "Tu produeix que jo ja venc", o sigui, que resulta més rendible intermediar o comercialitzar que cavar, llaurar o conrear per obtenir els productes. En resum, que s’incompleix la llei de la cadena alimentària.

La mala situació del camp ve del passat, però ara aflora pels costos més grans, els efectes de la sequera o importacions amb avantatges competitius. Va fer bé el ministre d’Agricultura, Luis Planas, en convocar ahir les principals organitzacions agràries. L’objectiu és apaivagar una frustració que pot convertir-se en el principal caldo de cultiu perquè calin les receptes fàcils per a problemes complexos que el populisme d’extrema dreta maneja amb facilitat. Aquesta vegada els polítics farien bé d’escoltar el crit d’un sector que existeix i que hauria de continuar existint.