Educació contra el malbaratament

Avui els toca al Marc i a l’Oriol pesar tot el que els seus companys de menjador no s’han menjat. Ells són alumnes de cinquè de primària de l’escola Collserola de Sant Cugat del Vallès i coneixen fil per randa, perquè ho fan des de fa ja uns anys, què cal fer. Esperen que acabin tots (en aquest torn, a més dels de cinquè, també hi són els de tercer i els de primer) i col·loquen en una balança el el cubell que prèviament han omplert els altres alumnes amb les restes que no es podien aprofitar, peles, ossos i tovallons de paper. Després, el que sí que s’hauria pogut menjar, i finalment, l’aigua sobrant. Anoten en un plafó els resultats i els comparen amb els d’altres dies... Avui es malgastarà més aigua que ahir, però els residus sòlids s’han reduït lleugerament. "El dia que toca truita de patates, els plats queden nets", assenyala l’Oriol.

El programa educatiu contra el malbaratament alimentari que es porta a terme a l’escola Collserola és una de les iniciatives de la fundació d’oci i temps lliure Fundesplai, que és la que gestiona aquí el servei de menjador escolar a través de l’entitat Paidós. "És un projecte en el qual vam començar a treballar el 2014, quan vam decidir que els aliments que serviríem al menjador escolar serien, en la mesura possible, aliments de proximitat, cultivats per agricultors de la zona", explica Laura Blasco, coordinadora de la iniciativa. Això implica, entre altres coses, que bona part dels productes que els nens mengen al migdia són de temporada, i això ens obliga, de vegades, a canviar el menú previst segons la disponibilitat del producte, una cosa que les famílies entenen perfectament quan els ho diem", afegeix Blasco.

Notícies relacionades

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

La morositat de les llars baixa al nivell previ a l’esclat de la crisi del 2008

La gestió contra el malbaratament d’aliments comença ja al matí, quan cada classe comunica a l’equip de cuina quantes persones aniran al menjador al migdia. "D’aquesta manera, s’ajusten ja les racions des de primera hora", comenta la coordinadora. Ja al menjador, són els alumnes els que se serveixen les seves pròpies racions, "en funció de la gana que tenen... Així aprenen a ajustar ells el volum del que menjaran i a ser-ne conscients, no a menjar pels ulls", continua la coordinadora.

Al llarg del dinar, entre plat i plat, els estudiants van dipositant les restes al cubell corresponent: el que no es pot menjar perquè no és comestible; el que sí que s’haurien pogut menjar, però que rebutgen, i l’aigua sobrant. Serà això el que es pesarà al final del dinar i s’apuntarà al plafó. "T’adones que, quan inicies aquest procés, hi ha una disminució que es va produint en la forma com a natural, perquè ho estan veient ells mateixos", explica Blasco.