L’FMI rebaixa fins a l’1,5% el creixement espanyol aquest any

Una de freda i una de calenta. El Fons Monetari Internacional (FMI) rebaixa en dues dècimes respecte al previst a l’octubre l’estimació de creixement per a Espanya aquest exercici, fins a l’1,5%, mentre que manté en el 2,1% la del 2025, segons l’actualització de previsions econòmiques que va donar a conèixer ahir. Després d’un 2023 amb un creixement del 2,5%, amb una accelerada en l’últim trimestre, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les estimacions confirmen que el 2024 serà un any de desacceleració.

Tot i així, el creixement espanyol se situarà per sobre de la mitjana de la zona euro, que l’FMI estima que serà aquest any del 0,9% i de l’1,7% el 2025. I el mateix passa en comparació amb la resta de grans economies de la zona de l’euro: Alemanya, amb una previsió del 0,5% aquest any i de l’1,6% el que ve, amb una correcció a la baixa de quatre dècimes en els dos exercicis; França, 1% i 1,7%, amb revisió a la baixa de tres i una dècima; i Itàlia, amb el 0,7% i 1,1%, amb revisió a l’alça d’una dècima el 2025.

L’actualització de l’FMI apunta a un creixement mundial del 3,1% el 2024 i del 3,2% el 2025, cosa que suposa dues dècimes més aquest exercici respecte a l’estimat l’octubre passat. Atribueix la millora de les perspectives a "una resiliència més gran de l’esperada als Estats Units i en diverses economies emergents i en desenvolupament importants, així com a l’estímul fiscal a la Xina". El Fons destaca que l’economia global està resultant "sorprenentment resilient" a la pandèmia, la invasió russa d’Ucraïna i la crisi del cost de la vida.

Notícies relacionades

Hisenda confirma: Aquest és l’únic poble fora de Barcelona que entra al top-20 dels més rics de Catalunya

Catalunya té sobre la taula 400 projectes d’inversió estrangera, dels quals 70 estan molt avançats

Per sota de la mitjana històrica

Malgrat això, les previsions per al 2024 i el 2025 "són inferiors a la mitjana històrica del 3,8% del període del 2000 al 2019" pels elevats tipus d’interès per combatre la inflació, el replegament del suport fiscal en un entorn de fort endeutament que frena l’activitat econòmica i el baix creixement de la productivitat subjacent, segons l’FMI. L’organisme detecta que "la inflació està disminuint més ràpidament del previst en la majoria de les regions, mentre es dissipen els problemes en el costat de l’oferta i s’aplica una política monetària restrictiva".