Brussel·les proposa endurir el control sobre les inversions estrangeres

La pandèmia de covid o la guerra de Rússia a Ucraïna han convertit la "seguretat econòmica" en una prioritat per a la Unió Europea. La Comissió Europea va avançar el juny passat la seva primera gran estratègia per blindar l’economia davant actors com Rússia o la Xina i ahir va fer un pas més amb l’adopció d’una bateria de cinc iniciatives destinades a reforçar el control sobre les inversions estrangeres de països que puguin suposar un risc per a la seguretat de la UE i evitar que les inversions europees a l’exterior puguin traduir-se en una millora de la capacitat militar o la intel·ligència d’actors que soscavin la seguretat internacional.

"La UE és l’actor més important del comerç mundial. Exporta més de 3,1 bilions d’euros en béns i serveis i importa 2,8 bilions", però "en un moment de tensions polítiques tan profundes i de canvis tecnològics tan ràpids cal ser realistes sobre els riscos als quals ens enfrontem", va justificar ahir el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, durant una compareixença feta conjuntament amb la vicepresidenta executiva, Margrethe Vestager.

Igual que el juny passat, el pla no esmenta països concrets, però el focus del treball és el mateix: remeiar els riscos i les vulnerabilitats als quals s’enfronta la UE millorant el control sobre les inversions estrangeres; redoblant els controls a l’exportació; identificant riscos potencials en determinades inversions sortints; promovent una investigació més profunda en tecnologies de doble ús militar i civil, i reforçant la seguretat de la investigació a escala nacional i sectorial.

Revisar el reglament

És a dir, tancar bretxes en el sistema i "eliminar deficiències" a partir de l’experiència dels últims anys, basada en l’anàlisi de més 1.200 operacions d’inversió estrangeres directes notificades pels Vint-i-set en els últims tres anys. Per exemple, Brussel·les considera que el mecanisme de control funciona bé, però planteja la revisió del reglament de control per filar encara més prim –no tots els països l’han posat en marxa– i centrar-se en les transaccions de més risc com la intel·ligència artificial, els semiconductors, la biotecnologia o la quàntica, i estendre la vigilància a les inversions d’inversors de la UE controlats per individus o empreses de països tercers.

Brussel·les també considera crucial reforçar el control de les exportacions de béns de doble ús, civil i militar, com pot ser l’electrònica avançada, la tecnologia nuclear o de míssils o les toxines. "No volem que caiguin a mans equivocades i que en última instància soscavin la seguretat mundial o de la UE", va explicar Dombrovskis. Tot i que el pla no planteja propostes legislatives, sí que proposa en un llibre blanc mesures a curt i mitjà termini per garantir que els controls siguin uniformes a la UE, particularment davant el bloqueig per part de certs països, sobretot Rússia, a controlar determinats productes.

Notícies relacionades

La Generalitat i la Fundació La Caixa renoven el seu acord de col·laboració

Telefónica calcula que els seus eros afectaran uns 5.500 empleats

"Això evitarà una barreja d’enfocaments nacionals" i que es produeixi "un mosaic de mesures de control", al·lega la Comissió, que va anunciar la presentació d’una recomanació aquest pròxim estiu sobre coordinació de les llistes de control nacionals abans de l’adopció de controls a escala nacional. L’avaluació del reglament de doble ús de la UE no arribarà, no obstant, fins al 2025.

Brussel·les també posa el focus en el reforç de la vigilància sobre les inversions sortints, particularment en tecnologies avançades que puguin servir per millorar les capacitats militars i d’intel·ligència d’actors que es podrien girar contra la UE i soscavar la pau i la seguretat mundial. Actualment, tot això no està supervisat ni controlat a escala de la UE o dels estats membre.