Els preus i els plats processats frenen el malbaratament d’aliments

El pic de malbaratament d’aliments es va assolir el 2020 quan, amb el confinament que va imposar la covid, els domicilis espanyols van malgastar 1.364 milions de quilos de menjar i begudes. Des d’aleshores, la tornada a la presencialitat en l’àmbit laboral, sumat a tendències com la de comprar cada vegada més productes processats, preparats fora de casa, o la de consumir un sol plat únic han impulsat un descens fins als 1.170 milions de quilos del 2022, l’últim exercici complet del qual hi ha dades disponibles.

Menys quantitat

"És cert que ha disminuït el malbaratament de menjar, entre altres raons perquè, en termes globals, també s’ha reduït el consum", observa Pietro Tonini, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnològia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que recorda així mateix que "hi ha una part important dels aliments frescos, entorn del 80% de cada producte, que per si mateix ja no és comestible, com les pells o els ossos". I les dades del ministeri, prossegueix Tonini, no tenen en compte aquesta part. "Com que en els últims temps ha augmentat la presència d’aliments processats a les llars, és lògic que aquestes llars estiguin produint menys residus orgànics perquè ja no han de separar aquestes parts no edibles", afegeix l’investigador de l’ICTA.

L’estudi del ministeri també atribueix part de la millora a l’augment de la conscienciació ciutadana i a la posada en valor que en els últims anys està tenint tot allò relacionat amb la gastronomia. Això es nota, sobretot, en el percentatge de productes frescos que ja no acaben a les escombraries, que ara representen un 78,6% del total del desaprofitament davant el 87,5% que suposaven el 2017. "Són dades positives, sens dubte, però no s’haurien de generalitzar, perquè davant aquestes famílies conscienciades encara hi ha un grup important de llars que no ho estan. L’interessant seria conèixer on viuen aquestes persones, quants són a casa o quins formats de productes tenen disponibles als supermercats", adverteix Raquel Díaz, directora de la Fundació Espigoladors i investigadora sobre malbaratament alimentari.

5,43 quilos malbaratats

Amb tot i malgrat la tendència general a la baixa, encara hi va haver 125.942 llars que van malbaratar més que el 2021. De mitjana, aquestes cases van desaprofitar 5,43 quilos d’aliments per persona i any, davant els 5,33 de l’any anterior.

El 2022, un 29,2% dels 17,9 milions de llars que hi ha a Espanya (gairebé un de cada tres) asseguraven que ja no malbarataven cap aliment. Hi podria haver ajudat també la incorporació de la tecnologia, tant a l’hora de cuinar com a la de fer la compra, una realitat que ha cobrat força en els últims anys i que, segons tots els indicis, creixerà en els venidors. "Hi ha congeladors que notifiquen quan un producte està en mal estat i neveres que avancen la llista de la compra", assenyalava Jordi Salvador, director de projectes en la consultora PriceWaterhous Coopers (PWC), en un recent estudi sobre les tendències d’alimentació a Catalunya.

Notícies relacionades

Espanya rep 9.900 milions del quart pagament de fons de la UE

I el Pressupost, ja tal...

I tot i que la presència d’aquest tipus d’electrodomèstics intel·ligents és encara reduïda (a finals del 2019 només un 3,9% de les llars mundials en tenien), "les previsions apunten que s’arribarà als 75.000 milions de dispositiusel 2025", diu l’informe de PWC.

Una altra de les claus passa per calcular millor les racions: saber quant cal comprar i quant es menjarà per evitar sobres. "Aquest és un tema cultural que cada vegada s’està ajustant millor, a la llar i als restaurants", reflexionava el ministre d’Agricultura i Alimentació, Luis Planas, en la presentació, després del Consell de Ministres, del projecte de llei per combatre el malbaratament alimentari.