Els més grans de 50 malbaraten més

Els aliments que més vegades van acabar a les escombraries en aquestes cases van ser, segons el mateix informe, els elaborats carnis, amb els estofats de vedella i les costelles de porc com a plats que menys es van reaprofitar.

Així, malgrat que entre el 2021 i el 2022, l’últim any complet del qual hi ha dades oficials, el malbaratament d’aliments es va reduir una mica més de cinc quilos per persona a l’any, hi va haver grups de població que, lluny de millorar la seva gestió dels menjars, la van empitjorar. Les parelles sense fills, per exemple, van malbaratar massa aliments frescos: les joves un 12,1% més i les més grans, un 4,3%. En el capítol de plats ja cuinats, les parelles joves també van suspendre, amb un augment del malbaratament del 10,5%, tres punts per sobre de la mitjana. En aquest cas, les parelles grans sense fills sí que van experimentar una millora, d’un 35,5%, mentre que les que tenen fills de més edat van augmentar el desaprofitament un 72,5%.

Els millors comportaments

Les llars que van mostrar millor comportament (i també més conscienciació respecte a l’impacte econòmic i ambiental que té el malbaratament) van ser, sempre segons l’informe del ministeri, els integrats per joves que viuen de manera independent, que van llençar a les escombraries un 24,1% menys d’aliments frescos i un 50,2% menys de preparacions ja elaborades. "És un fet que respon a una lògica econòmica: les llars amb integrants més joves són, d’una banda, els que més surten a menjar fora i, d’altra banda, els que més aliments processats compren. I una conseqüència directa d’aquest tipus de consum és que el malbaratament és més baix", apunta Pietro Tonini, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnològia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

En els dos capítols, tant referent a menjar fresc sense elaborar com a les receptes ja cuinades, és ressenyable la gestió que fan les famílies monoparentals, que van millorar un 7,7% i un 25,2%, respectivament.

Per territoris, les autonomies del nord-oest d’Espanya s’emporten la palma del malbaratament davant l’àrea de Catalunya i Aragó (sense incloure la Barcelona metropolitana, que es comptabilitza per separat) que va experimentar millores importants. La capital catalana va fer un esforç significatiu pel que fa als aliments frescos, amb una reducció del malbaratament del 13,3%, mentre que Madrid i la seva zona metropolitana van tenir el 2022 un augment del 4,5% respecte a l’any anterior.

Plats preparats

En l’aprofitament de plats preparats, Madrid va malbaratar un 6,6% més i Barcelona un 19,5%.

Notícies relacionades

La Generalitat i la Fundació La Caixa renoven el seu acord de col·laboració

Telefónica calcula que els seus eros afectaran uns 5.500 empleats

Tot i que cada vegada es compra de manera més planificada i hi ha més consciència pels alts costos dels aliments, encara hi continua havent productes costosos, com ara les carns, que acaben al cubell de les escombraries. Entre el 2021 i el 2022, el desaprofitament de plats carnis va augmentar en un 30,5%. Van deixar de reaprofitar-se estofats de vedella i costelles de porc, sí, però també filets de vedella, cuixes de pollastre i mandonguilles, segons recull l’enquesta del ministeri. Es van salvar les costelles de be, les hamburgueses mixtes i els pits de pollastre.

Entre els més joves i entre els més grans (els dos extrems de la piràmide d’edat), va augmentar també el malbaratament d’alguns peixos com el lluç, el calamar, el seitó i l’orada.