El Govern alerta d’una potencial bombolla en l’accés a la xarxa elèctrica

La sospita de l’Executiu està fonamentada en les "xifres" facilitades pels gestors de les xarxes de transport i distribució –això és, Red Eléctrica i les grans companyies (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP)– al Ministeri per a la Transició Ecològica, tot i que ni aquest ni Red Eléctrica (empresa controlada per l’Estat, que posseeix el 20% del seu capital a través de SEPI) ha volgut facilitar aquests números després de la petició d’aquest mitjà. Aquestes dades donarien compte d’un "fort augment de les peticions d’accés a les xarxes per connectar nous consums" al llarg dels "últims mesos". Però mentre els projectes que hi ha darrere d’aquestes sol·licituds en alguns casos "comencen a desenvolupar-se ràpidament", "en d’altres, no".

Un nou paradigma

Espanya compta amb 45.087 quilòmetres de cables elèctrics, que són els encarregats de portar aquesta energia des de la producció fins al consum. Fins ara, la seva planificació es realitzava a partir de les necessitats de generació i l’estimació sobre la instal·lació de noves renovables o de les necessitats de consum traslladades per les companyies a partir dels hàbits dels seus consumidors. Però en els últims mesos s’ha obert un nou paradigma: el dels grans consumidors, que volen connectar-se a la xarxa bé per l’electrificació del consum d’indústries que ara utilitzen altres fonts d’energia (per exemple, la química) o bé per tractar-se de nous consumidors.

Els temors del Govern sobre una possible especulació es dirigeixen cap a aquests últims, ja que el creixement a què fa referència es produeix fonamentalment a partir de tres tipus de consumidors que amb prou feines tenen incidència en el consum actual: les instal·lacions de producció d’hidrogen, centres de processament de dades i instal·lacions d’emmagatzematge. "Aquest eventual acaparament de permisos d’accés a la xarxa per a grans consums, unit que els permisos d’accés de consum no tenen una caducitat clarament definida, aconsellen prendre mesures que permetin evitar l’acaparament especulatiu dels mateixos per projectes que no tenen una clara visibilitat per al seu desenvolupament", justifica l’Executiu.

La nova regulació

En aquest punt, el Govern ha decidit posar en marxa una nova regulació que estableix que, en casos en què hi hagi competència per l’accés per a demanda en un determinat nus de la xarxa de transport, la seva adjudicació es realitzi "mitjançant un procediment de concurs" en el qual es tinguin en compte "criteris de maduresa dels projectes, volum d’inversions associades i contribució a la descarbonització de la demanda energètica, entre d’altres".

Amb el mateix fi i un caràcter més general, introdueix dues mesures més. D’una banda, l’establiment de garanties per als projectes que es connectin a les xarxes de tensió igual o superior a 36 quilowatts (kV), és a dir els grans projectes de consum hauran d’entregar uns diners que, si no compleixen els seus plans, no els seran tornats. I d’altra banda, s’estableix la caducitat dels permisos d’accés i connexió si en el termini de cinc anys des de la seva obtenció no es realitza un contracte tècnic d’accés per una potència equivalent de, almenys, el 50% de la capacitat d’accés del permís.

En el cas dels permisos ja atorgats, el Govern estableix un període transitori per constituir les garanties necessàries i els terminis de caducitat començaran a computar des de l’entrada en vigor del present reial decret llei, aquest divendres vinent.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Colls d’ampolla

D’aquesta manera, mira de frenar una situació semblant a la viscuda fa quatre anys en la generació renovable. Llavors, el Ministeri per a la Transició Ecològica va desenvolupar una norma que establia un temps màxim als promotors des que demanaven l’accés i connexió a la xarxa fins que el posaven en marxa que ascendia a un màxim de cinc anys, tot i que el decret anticrisi ha ampliat aquest període a un màxim de vuit anys davant els colls d’ampolla generats en l’Administració.