Ni simples ni austeres
Les noves regles fiscals acordades en la Unió Europea són més flexibles, sí, però també molt complexes i exigents
Quan la Unió Europea es va embarcar en l’objectiu de revisar les regles fiscals d’estabilitat, els objectius estaven més o menys clars: dissenyar un marc més senzill, més fàcil d’entendre i d’aplicar i sense el perfil austericida que va aixafar les economies de Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya durant la crisi financera del 2008. Finalment, els ministres de Finances dels Vint-i-set, reunits en l’Ecofin, han donat a llum dimecres passat unes noves regles fiscals per intentar mantenir a ratlla el dèficit i el deute de cadascun dels Estats.
La bona notícia és que l’acord es va adoptar per unanimitat. A més, hi ha una coincidència general sobre el fet que les noves regles són millors que les anteriors. Encara que únicament sigui per què el disseny dels plans d’ajust serà individualitzat per a cada país, en funció del diferent punt de partida de les finances de cadascun. Aquí, la paraula clau és flexibilitat. Si una economia es mostra capaç d’invertir i de fer reformes, podrà aconseguir afluixar la soga de l’austeritat. També hi haurà una flexibilitat inicial (fins al 2027) per no ofegar en excés els països amb més càrrega d’interessos d’un deute que s’ha engreixat per la pandèmia i arran de la guerra a Ucraïna.
Notícies relacionadesLa mala notícia és que el nou sistema no és tan simple com s’esperava. La regla de despesa es defineix a partir de la despesa primària neta de mesures discrecionals d’ingressos i sense comptar la despesa cíclica en atur ni els programes europeus finançats amb ingressos de la Unió Europea. La definició no és precisament un cant a la senzillesa.
El nou model tampoc és menys auster. En alguns casos, fins i tot ho és més: el nou objectiu de dèficit al qual hauran d’arribar els països mitjançant ajustos obligats ja no serà el 3% del PIB (aquest només es manté a l’efecte de disparar el procediment de dèficit excessiu), sinó l’1,5% del PIB. En resum: més flexible, sí; però ni més fàcil, ni menys auster. Hi ha qui ja augura que d’aquí pocs anys, les regles resultaran inviables, com va passar amb les velles.
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
- "Florentino, ven-lo d’una vegada a l’Aràbia"
- Hisenda confirma: Aquest és l’únic poble fora de Barcelona que entra al top-20 dels més rics de Catalunya
- Cas Koldo El sistema de pagaments al PSOE sorprèn el jutge: ¿Els diners els recollia qualsevol persona que li digués Koldo, un motorista, qui fos?»
- Al Congrés Junts aprova la llei d’Atenció a la Clientela del Govern que prohibeix les trucades ‘spam’
- BARÇA Pedri es lesiona i estarà diverses setmanes de baixa
- La jutge nega al MNAC la possibilitat d’un informe pericial sobre el trasllat de les pintures de Sixena
