Montero nega haver-se reunit amb Catalunya sobre el finançament

Mas havia justificat la seva absència al CPFF amb l’argument que "no és un òrgan de debat" sinó un lloc en què l’Estat, que té la majoria, comunica els objectius i manté un finançament "injust" per a Catalunya. A més, segons Mas, el pacte d’ERC amb els socialistes preveu una taula de diàleg bilateral amb l’Estat per negociar un model de finançament "singular" per a Catalunya.

"No hi ha hagut cap reunió bilateral amb Catalunya sobre el model de finançament", va afirmar Montero, sortint al pas a la indignació mostrada prèviament per totes les autonomies del PP i als recels expressats per Castella-la Manxa (PSOE) per un possible tracte "singular" per a la comunitat catalana. El fet és que les paraules de la vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda –aleshores, vicesecretària general del PSOE i negociadora dels acords d’investidura amb ERC i Junts (entre d’altres)– no permeten descartar possibles reunions futures.

Catalunya s’ha convertit així en la protagonista involuntària d’una reunió del CPFF, la primera des de juliol del 2022, que havia sigut convocada pel Ministeri d’Hisenda per sotmetre a votació el pla d’objectius de dèficit i deute de les comunitats autònomes per al període 2024-2027 (un pas previ per a l’elaboració dels Pressupostos).

Equilibri pressupostari

El pla d’estabilitat que el Ministeri d’Hisenda ha posat sobre la taula inclou per a 2024 un objectiu de dèficit del 3% del PIB per al conjunt de les administracions públiques, repartida entre un 2,7% per a l’Estat i un 0,1% per a les comunitats. Per a les corporacions locals es preveu un equilibri pressupostari i per a la Seguretat Social, un dèficit del 0,2%. Aquests objectius coincideixen amb les taxes de referència que el Govern en funcions va remetre a Brussel·les el passat 15 d’octubre.

El vot en contra de les 14 comunitats en el govern de les quals participa el PP no ha impedit tiri endavant el pla d’estabilitat plantejada pel Govern, ja que Hisenda compta amb el 51% dels vots al CPFF.

La reunió també ha servit a Hisenda per comunicar a les comunitats els recursos de què disposaran el 2024 de provinents del sistema de finançament, que assoliran un rècord de 154.467 milions (20.000 milions més que el 2023, un augment del 14,9%). Els recursos per als ajuntaments s’elevaran a 28.557 milions (el 22,6% més que el 2023). No hi va haver avenços sobre la qüestió de la condonació de deute autonòmic. La ministra d’Hisenda va traslladar als responsables autonòmics de Finances que a partir del gener mantindrà reunions amb cada un d’ells de cara a determinar l’abast que tindrà per a cada territori la condonació de deute que ja s’ha acordat per a Catalunya per un import de 15.000 milions d’euros.

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Després de l’aprovació del camí d’objectius de dèficit i deute que el Govern va portar ahir a la CNAL (Comissió Nacional d’Administració Local) i al CPFF, el Consell de Ministres es disposa a aprovar avui el sostre de despesa sota el qual podrà confeccionar el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2024. El Consell de Ministres també adoptarà formalment el pla d’objectius de dèficit i de deute per a la seva remissió al Congrés i al Senat, ja que és preceptiu que cada una de les dues cambres legislatives aprovi els objectius d’estabilitat.

La majoria absoluta que ostenta el PP al Senat podria vetar l’aprovació del camí d’objectius de dèficit i deute. Fins ara hi havia dubtes sobre les conseqüències que podria tenir aquest veto, ja que s’havia instal·lat la idea que això podria bloquejar l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat i, per tant, de les comunitats autònomes. No obstant, la vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda va revelar que disposa d’un informe jurídic dels serveis de l’Advocacia de l’Estat que interpreta que si el Senat veta fins a dues vegades el camí d’objectius de dèficit, seran d’aplicació automàtica els que van ser incorporats en el Pla d’Estabilitat que Espanya va remetre a Brussel·les el mes d’abril passat. Si això arriba a passar, les comunitats autònomes haurien d’adaptar els seus Pressupostos a un objectiu d’equilibri pressupostari (que és el que es va incorporar al document d’abril) i perdrien el marge més gran de més despesa que els concedeix la possibilitat d’un dèficit del 0,1%.