El Govern aprova un sostre de despesa de gairebé 200.000 milions
Hisenda es reserva marge pressupostari per si decideix prorrogar a 2024 la rebaixa de l’IVA de l’energia
La vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va demanar dilluns que consti a l’acta de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que no hi ha hagut cap negociació bilateral amb Catalunya per dissenyar un sistema de finançament "singular" per a aquesta comunitat autònoma.
Així ho va confirmar la mateixa Montero en la roda de premsa posterior a la reunió feta amb els consellers autonòmics de Finances (el CPFF) en la qual, precisament, Catalunya no ha estat representada per la consellera Natália Mas, sinó pel secretari general Josep María Villarúbia. Mas havia justificat la seva absència en el CPFF amb l’argument que "no és un òrgan de debat" sinó un lloc en el qual l’Estat, que té la majoria, comunica els objectius i manté un finançament "injust" per a Catalunya. A més, segons Mas, el pacte d’ERC amb els socialistes preveu una taula de diàleg bilateral amb l’Estat per negociar un model de finançament "singular" per a Catalunya.
"No hi ha hagut cap reunió bilateral amb Catalunya sobre el model de finançament", va dir Montero en roda de premsa, sortint al pas a la indignació mostrada prèviament per totes les autonomies del PP i als recels expressats per Castella-la Manxa (PSOE) davant un possible tracte "singular" per a la comunitat catalana. El cert és que les paraules de la vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda –aleshores, vicesecretària general del PSOE i negociadora dels acords d’investidura amb ERC i Junts (entre otros)-, no permeten descartar possibles reunions futures.
Objectius de dèficit per a 2024
Catalunya s’ha convertit així en la protagonista involuntària d’una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), la primera des de juliol de 2022, que havia sigut convocada pel Ministeri d’Hisenda per sotmetre a votació el camí d’objectius de dèficit i deute de les comunitats autònomes per al període 2024-2027 (un pas previ per a l’elaboració dels Pressupostos).
El camí d’estabilitat que el Ministeri d’Hisenda ha posat sobre la taula inclou per a 2024 un objectiu de dèficit del 3% del PIB per al conjunt de les administracions públiques, repartida entre un 2,7% per a l’Estat i un 0,1% per a les comunitats autònomes. Per a les corporacions locals es preveu un equilibri pressupostari i per a la Seguretat Social, un dèficit del 0,2%. Aquests objectius coincideixen amb les taxes de referència que el Govern en funcions va remetre a Brussel·les el passat 15 d’octubre.
El vot en contra de les 14 comunitats en el govern de les quals participa el PP no ha impedit que tiri endavant el camí d’estabilitat plantejada pel Govern, ja que Hisenda compta amb el 51% dels vots en el CPFF.
La reunió també ha servit a Hisenda per comunicar a les comunitats els recursos dels que disposaran en 2024 de provinents del sistema de finançament, que assoliran un rècord de 154.467 milions d’euros (20.000 milions més que el 2023, un augment del 14,9%). Els recursos per als ajuntaments s’elevaran a 28.557 milions (el 22,6% més que el 2023).
No hi ha hagut avenços sobre la qüestió de la condonació de deute autonòmic. La ministra d’Hisenda ha traslladat als responsables autonòmics de Finances que a partir de gener mantindrà reunions amb cada un d’ells de cara a determinar l’abast que tindrà per a cada territori la condonació de deute ja s’ha acordat per a Catalunya per un import de 15.000 milions d’euros.
Després de l’aprovació del camí d’objectius de dèficit i deute que el Govern va portar dilluns a la CNAL (Comissió Nacional d’Administració Local) i al CPFF, el Consell de Ministres es va disposar a aprobarayer el sostre de despesa baixa que podrà confeccionar el projecte de Pressupostos de l’Estat per a 2024.
Notícies relacionadesEl Consell de Ministres també adoptarà formalment el camí d’objectius de dèficit i de deute per a la seva remissió al Congrés i al Senat, ja que és preceptiu que cada una de les dues cambres legislatives aprovi els objectius d’estabilitat.
La majoria absoluta que ostenta el PP al Senat podria vetar l’aprovació del camí d’objectius de dèficit i deute. Fins ara existien dubtes sobre les conseqüències que podria tenir aquest veto, ja que s’havia instal·lat la idea que això podria bloquejar l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat i, per tant, de les comunitats autònomes..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- ¡Que deixis de plorar, nen!
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
