La vivenda, article de luxe

Les dades més recents, que recullen una pujada interanual de l’11% en el preu dels pisos de nova construcció en el tercer trimestre, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), no semblen ajustar-se a un mercat en el qual, alhora, es desinfla la demanda d’hipoteques com a conseqüència de l’augment del preu del diner des de l’estiu del 2022.

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Vegem. Primer una bona part de les vivendes es compren amb hipoteca. Al apujar els seus interessos es redueix la demanda, però hi ha una part important de compradors que poden pagar amb els seus estalvis o amb poc finançament. I hi ha un altre problema: la construcció o rehabilitació es paga també mitjançant crèdit, i el seu encariment redueix l’oferta perquè s’inverteix menys. A més, els costos de construcció també s’han encarit. I tot això el que produeix és un augment dels preus perquè és més acusada la caiguda de l’oferta que la que es produeix en la demanda. Si això fos al revés estaríem abans en un escenari de baixada de preus, però això no sembla probable que hagi de passa aviat.

En zones amb preus gairebé perpètuament a l’alça, tant de la venda com del lloguer, com podria ser a Barcelona, on s’edifica molt menys i a menor velocitat del que requereix la demanda, que és creixent, una solució seria augmentarr-ne l’oferta i, que una bona part fos o bé protegida o a preus assequibles, és a dir, que no superessin el 30% de la renda familiar i amb arrendaments també assequibles. En aquesta línia va la proposta de l’associació Barcelona Global, que defensa la posada al mercat de l’àrea metropolitana de la capital catalana de manera urgent un total de 25.000 pisos. Seria una bona manera de distensionar els preus, però ¿es farà.