L’impost a les energètiques evitarà penalitzar les inversions renovables

Després que la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, suavitzés el to sobre la pròrroga de l’impost a les energètiques al principi d’aquesta setmana –va dir que aquestes companyies "ja no tenen beneficis extraordinaris"–, el president del Govern, Pedro Sánchez, ahir va anar una mica més enllà al suggerir que el nou gravamen evitarà penalitzar les noves inversions en renovables.

"Estem veient que el preu de l’energia s’està contenint, continua alt, però s’està reduint. I també estem veient que hi ha projectes industrials que necessiten aquesta cobertura d’una política energètica que d’alguna manera estimuli, incentivi aquestes grans inversions en energia renovable per a aquests projectes industrials. Per tant, estem en aquella fase de treball de redisseny per veure com podem també incentivar aquests projectes industrials", va explicar Sánchez en una entrevista a Espejo Público.

Les paraules del president van ser recollides per les empreses com un clar canvi de discurs per part del Govern, que en ocasions anteriors s’havia mostrat molt més dur en les seves declaracions –setmanes abans les vicepresidentes María Jesús Montero i Nadia Calviño havien denunciat els "beneficis extraordinaris" d’aquestes companyies.

L’impost a les energètiques, aprovat en plena crisi per contenir la factura de la llum i penalitzar les empreses, grava amb un 1,2% durant dos anys els ingressos de totes les energètiques que tinguin una facturació superior als 1.000 milions d’euros durant els anys 2022 i 2023 tot i que es liquida el 2023 i el 2024. El 31 de desembre d’aquest any hauria de finalitzar la seva implantació, però la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va anunciar després de la firma del pacte de legislatura entre el PSOE i Sumar que es mantindria: "No perdrem l’impost a la banca i a les energètiques. Continuem en una situació excepcional i no podem permetre’ns perdre’ls", va dir llavors. El text de l’acord entre els dos partits ratifica les paraules de Díaz, però afegeix el matís que es "revisarà" la taxa amb l’objectiu d’"adaptar-los i mantenir-los" després del seu període d’aplicació actual.

La petrolera Repsol va ser de lluny l’empresa més crítica, i també la més penalitzada pel gravamen. El seu conseller delegat, Josu Jon Imaz, va amenaçar de traslladar les seves inversions renovables d’Espanya a altres països si es mantenia més enllà d’aquest any. I de fet la companyia va posar en quarantena 1.500 milions d’euros, la majoria en projectes d’hidrogen renovable, que és un dels principals vectors energètics que vol impulsar el Govern. Imaz és expresident del PNB, formació que compta amb cinc escons al Congrés fonamentals en la tramitació de lleis per a Sánchez.

Situació a Europa

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

El xoc polític sembla servit després que arran de les declaracions de Pedro Sánchez el líder de Més Madrid i diputat de Sumar, Íñigo Errejón, hagi advertit a través de la xarxa social X (abans Twitter) que els impostos a bancs i energètiques són "una política fonamental" que ha "de fer-se permanent".

Aquest impost espanyol, que és en realitat una "prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària" –configurat així pels partits del Govern per mirar de superar esculls legals al Congrés–, és en línia amb el gravamen europeu de posar en marxa una "contribució de solidaritat coordinada, única i temporal", tot i que en aquest cas el mandat era que afectés els beneficis extraordinaris només de les empreses de petroli, gas, carbó i refinament i durant un any. Els estats membre podien triar si implementar aquest gravamen o una mesura addicional equivalent, com Espanya. Brussel·les no ha dit res sobre si allargar o no la mesura comunitària.