Reunió de l’Eurogrup

L’Ecofin lluita ‘in extremis’ per un pacte fiscal que acontenti França i Alemanya

El ministre francès Le Maire afirma que les posicions de París i Berlín estan al 90% d’acord, tot i que el comissari Gentiloni situa en un 51% les possibilitats d’un pacte

L’Ecofin lluita ‘in extremis’ per un pacte fiscal que acontenti França i Alemanya

SILVIA MARTINEZ

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Després de tres mesos d’intenses negociacions, la proposta de compromís presentada per la presidència rotatòria de la UE, que ostenta Espanya, sobre la reforma de les regles fiscals comença a obrir-se camí entre els Vint-i-set. El document remès per l’equip de la vicepresidenta Nadia Calviño satisfà "en un 90%" París i Berlín, segons va quantificar el ministre de finances francès Bruno Le Maire, tot i que els països més frugals, amb l’alemany Christian Lindner al capdavant, van insistir que queden serrells "clau" per resoldre, cosa que augura encara negociació per davant al llarg del dia d’avui.

"Espero que la reunió sigui fructífera, hem advertit els ministres que la nit serà llarga i el nostre objectiu és que hi hagi un acord polític en aquesta reunió de l’Ecofin", va avisar Calviño a l’arribar a la reunió de l’Eurogrup, que va anar seguida d’un sopar de treball sense hora de tancament. "Dedicarem el temps que faci falta per aconseguir l’acord", va afegir sobre un pacte que comença a acariciar després de mesos de complicades negociacions. "Sabem que encara hi ha diferències entre els estats membre, però si l’enfocament és constructiu aquestes diferències són salvables", va valorar esperançat el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis.

"El diable està en els detalls"

Tot i que la majoria dels ministres coincideixen en la urgència de tancar les noves regles, el comissari italià Paolo Gentiloni, xifrava ahir en tot just "un 51%" les possibilitats d’èxit. "Necessitem més ambició per combatre els dèficits excessius. No soc tan optimista perquè hi ha qüestions polítiques i tècniques obertes. El diable està en els detalls i hem de ser molt precisos en el que decidim", advertia també la finlandesa Riikka Purra, que defensa regles "prou estrictes però aplicables".

Per Calviño, el fet que hi hagi crítiques dels frugals, amb Alemanya al capdavant, i dels països defensors d’una flexibilitat més gran, com França i Itàlia, indica que van pel bon camí i que "la proposta de la presidència espanyola ha trobat el bon equilibri", amb un únic indicador de seguiment com serà el camí de despesa i amb regles "més fàcils d’aplicar, més realistes, adaptades a la realitat econòmica que tenim després de la pandèmia i que garanteixin la sostenibilitat de manera compatible amb les inversions que hem de recolzar en els pròxims anys", va dir.

Notícies relacionades

Aquest equilibri es fonamenta en bona part de les exigències numèriques que havia posat sobre la taula Berlín per garantir que els països compleixen i redueixen les seves ràtios de dèficit i deute: una retallada mitjana mínima del deute d’un 1% a l’any per als països que, com Espanya, tenen una ràtio d’endeutament superior al 90% del PIB (del 0,5% per als països amb ràtios d’entre el 60 i 90%); el compromís d’establir un matalàs fiscal (a partir de l’exigència d’un dèficit de tan sols l’1,5% del PIB fins i tot per als països amb desequilibris inferiors al 3% per garantir un marge pressupostari en cas de xocs) i un ajust mínim anual del 0,5% del PIB per als països amb un dèficit públic superior al límit del 3% i subjectes al procediment de dèficit excessiu.

"Alemanya ve a Brussel·les sabent que és possible arribar a un acord i que també tenim la voluntat d’arribar a un acord. Hem parlat molt intensament en els últims dies i setmanes, especialment amb els nostres amics i socis francesos. Hem fet grans passos i es pot dir que Alemanya i França estan ara d’acord en un 90% en qüestions clau", va dir l’alemany Lindner.