L’Ecofin ajorna el possible acord per a la reforma de les regles fiscals

L’acord sobre la reforma de les regles fiscals es resisteix. "Hi estem molt a prop". "Hi ha progressos significatius". "Som optimistes", però "encara no estem allà". Són alguns dels missatges que van repetir un rere l’altre els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea després d’una llarga negociació de vuit hores que concloïa sense fumata blanca la matinada de dijous a divendres. L’objectiu, segons va confirmar la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño en nom de la Presidència rotatòria de la UE, continua sent tancar un acord polític "en els pròxims dies", abans de finals d’any, per avançar cap a un sistema de disciplina fiscal a partir del 2024 que sigui "més fàcil d’aplicar".

"Hem tingut un debat intens i productiu. Estem molt a prop d’aconseguir un acord", però "és una negociació complexa en un expedient prioritari i tots hem convingut que és necessari completar les consultes en l’àmbit tècnic, legal i polític (hi ha països que han de fer consulta parlamentària)", va explicar Calviño al final de la reunió de l’Ecofin celebrat dijous i divendres a Brussel·les, poc després que els seus col·legues recolzessin la seva candidatura com a nova presidenta del Banc Europeu d’Inversions a partir del gener.

"Si amb les consultes que celebrem s’arriba a un resultat satisfactori, no farà falta un altre Ecofin, però si és necessari es convocarà. Probablement seria entre el 18 i el 21 de desembre, just després del Consell Europeu", va confirmar Calviño.

Clàusula de fuga

Aquesta possible reunió extraordinària hauria de servir per acabar de tancar un acord polític que permeti llançar els diàlegs a tres amb el Parlament Europeu durant la pròxima presidència semestral de la UE que ocuparà Bèlgica a partir de l’1 de gener de 2024. Precisament, el 2024 es desactivarà la clàusula de fuga que ha mantingut en suspens l’aplicació dels límits de dèficit i deute del Pacte d’Estabilitat i Creixement des que va esclatar la pandèmia, el març del 2020.

A partir del document de negociació preparat per la Presidència espanyola, els quatre grans països de la UE –França, Alemanya, Itàlia i Espanya– van posar fil a l’agulla dijous per buscar una solució de "compromís" que desencallés la negociació. No ho van aconseguir, però a priori hi estan a prop. Segons Calviño, hi ha acord entre els Vint-i-set sobre l’anomenada zona d’aterratge i els grans pilars de la proposta, que estableixen un únic indicador de seguiment, com és el camí de despesa.

No obstant, fins i tot hi ha alguns esculls pendents, particularment l’ajust fiscal exigit als països amb dèficits públics superiors al 3%. El document sobre la taula estableix algunes salvaguardes acceptades pels Vint-i-set –tot i que, com se sol dir a Brussel·les, res està tancat fins que tot està tancat– per garantir la reducció del deute i del dèficit. En primer lloc, una retallada mitjana mínima del deute d’un 1% a l’any per als països amb una ràtio d’endeutament superior al 90% del PIB (del 0,5% per als països amb ràtios d’entre el 60% i 90%).

Marge pressupostari

En el cas de la salvaguarda del dèficit, l’últim compromís estableix un matalàs fiscal, tal com demanava Alemanya, per garantir un marge pressupostari en cas de "xocs", amb dos llindars diferents. Per als països amb un deute superior al 90%, la meta serà més estricta i hauran d’acostar-se a un dèficit màxim de l’1,5% del PIB (i no del 3% com estableix el pacte), mentre que el límit per a aquells països que tinguin un nivell de deute inferior serà del 2%.

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

El gran element de discòrdia en les últimes hores ha sigut l’ajust mínim anual per als països sota procediment de dèficit excessiu (per haver depassat el límit del 3%), en el qual podrien entrar una desena de països l’any vinent. A priori, hi ha consens en què l’esforç estructural exigit sigui del 0,5% del PIB, però no tots estan d’acord en la lletra petita. Per a alguns països, com Itàlia, l’ajust s’ha de fer excloent els costos del deute. Per a d’altres, com Alemanya, sí que s’hi han d’incloure. Entre els que reclamen més flexibilitat hi ha també França, que va arribar a la reunió reclamant limitar l’ajust en dues dècimes, al 0,3%, per garantir que els països puguin tirar endavant amb les seves inversions sota les prioritats europees de la transició ecològica i digital.

El compromís dissenyat per París, Berlín, Roma i Madrid per sortir d’aquesta situació contempla mantenir un ajust anual del 0,5% com a referència, però admet certa flexibilitat, per tenir en compte l’impacte de la pujada dels tipus d’interès i donar marge de maniobra a les inversions.