L’independentisme perd força entre els funcionaris

Abril del 2019. El referèndum de l’1 d’octubre i les seves conseqüències encara eren molt presents a la retina dels catalans. Els líders independentistes estaven asseguts davant el Tribunal Suprem immersos al judici del procés. ERC i Junts compartien Govern i la presidència l’ocupava Quim Torra, inesperat successor de Carles Puigdemont. En aquest context, un sindicat fins aleshores residual a Catalunya va donar la campanada en les eleccions sindicals entre els empleats de la Generalitat. "Hi va haver molta gent que va sortir a votar per la independència de Catalunya, no per les seves juntes de personal", comenta el responsable de funció pública de CCOO, Manel Pulido.

La Intersindical CSC multiplicava per nou els representants entre el personal de l’administració i arribava a superar, en aquest àmbit, els històrics CCOO i UGT. La Inter, com se la coneix popularment, va irrompre amb força entre els funcionaris, si bé no va aconseguir prou representació per entrar als màxims òrgans negociadors. L’ofensiva de l’independentisme va tenir un mes després la seva segona victòria en un altre altaveu econòmic, aquest cop entre els empresaris. La candidatura de l’ANC aconseguia la presidència de la Cambra de Comerç.

Quatre anys després, els líders independentistes o han sigut indultats o estan en via de ser amnistiats. ERC va partir peres amb Junts al Govern i pilota en solitari la Generalitat. I l’independentisme ha perdut gran part d’aquest terreny guanyat entre el funcionariat i l’empresariat. Fa pocs dies ha finalitzat el cicle d’eleccions sindicals en el sector públic català i la Inter s’ha deixat més d’un terç dels representants que tenia.

"Era una pujada fictícia", diu Assumpta Barbens, la portaveu de la IAC, la central que un any més ha revalidat la seva primera posició entre tècnics i docents. Dos mesos abans, Eines de País perdia la presidència de la Cambra, per a aplaudiment de l’empresariat tradicional. "Els resultats del 2019 eren molt excepcionals. El moment polític era el que era, però ara estem consolidant la nostra presència sindical en l’administració", coincideix el responsable de funció pública de la Intersindical CSC, Marc Salles. La lectura de la pèrdua d’un terç dels seus delegats que fan des de la Intersindical-CSC parteix de dues justificacions.

Les causes

Notícies relacionades

Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"

La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos

D’una banda, el teletreball i la pandèmia han dificultat les seves rutines sindicals. De l’altra, des de la Inter alimenten sospites de frau. "El vot per correu històricament ha portat a moltes corrupteles i en aquests comicis ha tingut molt pes", afirma Salles. Malgrat les sospites, no presentaran cap impugnació. "No tenim constància de res irregular en aquestes eleccions", repliquen des de la Generalitat. El repte de l’independentisme durant els pròxims quatre anys és tapar la fuga, cosir les diferències internes i no tornar a ser una central residual en el mapa sindical català.

La participació ha disminuït i el descens ha sigut d’entre quatre i vuit punts, amb menys de la meitat dels treballadors amb dret a vot exercint-lo. Qui sí que ha aconseguit mobilitzar els seus en aquests comicis ha sigut la UGT, que ha millorat substancialment els seus resultats i, a falta del recompte final dels vots entre el personal laboral, pot avançar CCOO i situar-se com a segona força en la funció pública catalana. Csif, assenyalat pels seus rivals com a "dreta sindical" i amb alt pes entre els funcionaris de l’Estat, ha augmentat un 38% els seus representants entre els funcionaris de la Generalitat, fins al punt que ha superat el sindicat independentista.