El buit legal dificulta les reclamacions pel cobrament de les maletes de mà

Han passat tres anys des que Vueling (l’aerolínia amb més pes dins de l’aeroport del Prat) va anunciar que començaria a cobrar per pujar una maleta de mà a la cabina de l’avió. Cinc, des que Ryanair, una altra de les grans companyies low cost del sector, va fer el mateix. Però, fins i tot amb un lustre de recorregut al darrere, en plena operació sortida pel pont de la Puríssima, el debat i els dubtes segueixen sobre la taula. Sobretot, perquè fa mesos les associacions de consumidors, agències públiques de consum i fins i tot el ministeri pertinent envestint i divulgant contra aquesta pràctica, però les aerolínies la mantenen intacta. ¿Com és que les dues coses són compatibles? ¿Tenim o no dret a pujar una maleta de mà a bord de l’avió sense haver de pagar per això? La resposta més ràpida és que no, però l’assumpte està tan embolicat que ni tan sols aquesta conclusió és taxativa.

Sense anar més lluny, l’Agència Catalana de Consum va posar en marxa la setmana passada una campanya de conscienciació per informar la ciutadania dels seus drets. Ho feia després d’anunciar que una vintena d’aerolínies acumulaven 700.000 euros en multes en els últims tres anys relacionades amb pràctiques comercials deslleials i 4.700 reclamacions per cancel·lacions, retards i, també, pel cobrament d’un suplement per pujar la maleta a bord.

"L’Agència considera que aquesta pràctica és abusiva i que vulnera els drets dels consumidors; mentre des de la Unió Europea no es reguli aquesta qüestió i s’estableixin criteris clars i comuns per a totes les companyies, des de Consum es continuarà sancionant aquesta pràctica", assegurava, llavors, el director d’aquest organisme, Albert Melià. "En vols interns (dins de l’Estat espanyol), la normativa prohibeix que et cobrin un suplement per pujar la maleta de cabina a l’avió, per tant, si te’l cobren, pots reclamar", apunta el text de la campanya.

Falta de concreció

L’entitat s’escuda en la llei espanyola de navegació aèria, que estableix que una empresa transportista ha de traslladar-te tant a tu com a les teves pertinences. El problema, segons analitza la delegada de l’OCU a Catalunya, Esther Lorente, és que aquesta norma no estableix un límit. L’únic que serveix com a referència és una guia de l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA, per les seves sigles en anglès) que defineix equipatge de mà com tot el que estigui dins dels 55 centímetres d’alt, els 35 d’ample i els 20 de fondària. No obstant, això és una recomanació, no una obligació, així que cada aerolínia ha anat posant els seus límits.

"No hi ha una llei, el que hi ha és la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)", sintetitza Lorente. Dit d’una altra manera, a l’existir sentències en contra de les aerolínies, si una persona denunciés la companyia per aquest recàrrec, probablement guanyaria l’hipotètic cas, però poc s’hi pot fer a les portes d’un embarcament si el que ha decidit l’aerolínia és que cal pagar per l’equipatge de mà.

"El que hi ha és una falta de concreció en la regulació, que les companyies estan aprofitant per satisfer els seus interessos," coincideix Melià. "Creiem que mentre no es concreti aquesta dimensió o pes mínim, l’equipatge de cabina no hauria de cobrar-se. Si es cobra, ho considerem abusiu, almenys en vols nacionals, perquè la llei espanyola diu el que diu", afegeix.

Notícies relacionades

El Corte Inglés fitxa un conseller delegat després de dos anys de buit en el càrrec

La gigafactoría de Extremadura tendrá menor producción de la prevista

Els dos portaveus expliquen que la qüestió és, efectivament, sobre la taula de la Comissió Europea, que tard o d’hora haurà de pronunciar-s’hi perquè, avui dia, es donen situacions com que d’una capital europea a l’altra has de pagar per la maleta, però d’aquesta ciutat a una tercera, no.

Mentrestant, la recomanació de la delegada a Catalunya de l’OCU és comprar el bitllet des de l’ordinador (perquè es vegi la pantalla ben gran i es tingui accés clar a qualsevol informació secundària) i estudiar si surt més a compte facturar la maleta, una opció que normalment inclou molts altres avantatges. El director de l’Agència Catalana de Consum suma, a això, reclamar una vegada acabat el viatge: "És l’única forma que tenim de demostrar que això preocupa a la gent". I, en definitiva, fer pressió.