Hisenda detecta descontrol en préstecs covid avalats per la Generalitat

Aquest dictamen figura en un procés que instrueix una jutge de Barcelona contra el cap d’una trama, l’empresari J. R. R., que va obtenir de forma presumptament fraudulenta al voltant 12 milions d’euros que hauria desviat a través d’una xarxa de societats. Una part d’aquesta suma no va ser tornada. El magistrat que s’encarrega de la causa va ordenar l’11 d’octubre passat l’ingrés a la presó de l’imputat per presumpta estafa agreujada, pel risc de fuga.  

L’extens informe d’Hisenda no només descriu la trama «organitzada» i l’operativa per a la presumpta desviació dels préstecs avalats amb fons públics, sinó que critica la falta de control per part de les entitats bancàries (en aquest cas cinc) a l’hora de concedir-los. En aquest sentit, l’Agència Tributària recorda que les entitats de crèdit estan obligades per la llei de prevenció i blanqueig de capitals a una «correcta identificació» dels seus clients, així com a una «valoració del risc de les operacions creditícies».

Dubtes

En les operacions analitzades sobre la trama «hi ha dubtes del compliment» d’aquesta obligació, segons l’escrit d’Hisenda, ja que «de vegades la verificació de la falsedat de la documentació aportada resultava especialment senzilla». En el cas dels certificats d’estar al corrent del compliment de les obligacions tributàries, es podia comprovar amb la «simple confrontació» del CSV (codi segur de verificació).

A més, les autoliquidacions dels impostos aportades «solien» entregar-se sense caràtula, on consta si s’ha efectuat l’ingrés o no i com es podia comprovar consultant el CSV. I malgrat això, afegeix, es concedien els crèdits. D’altra banda, també era «habitual» aprovar-los per imports superiors als que recomanaven els informes de risc. Algunes entitats van arribar a donar nous préstecs quan la societat ja era deutora del banc. La trama desarticulada a Barcelona, segons fonts jurídiques, podria ser la «punta de l’iceberg». 

En el transcurs de les investigacions portades a terme per l’Agència Tributària tendents a localitzar els béns de l’empresari J. R. R. i així cancel·lar el deute pendent, els inspectors van topar amb una «trama» constituïda per «més d’una desena de societats instrumentals» (en l’ordre de presó la jutge eleva la xifra a 16) sense activitat econòmica i «regides per persones amb perfil de testaferro».

L’objectiu, recalca Hisenda, era l’obtenció de préstecs per part d’entitats financeres. Després d’aconseguir-ho, els fons eren transferits entre societats per dos motius: dificultar la «traçabilitat» del destí dels diners i conferir més credibilitat i «simulada solvència financera» de les empreses que formen part de la trama, segons l’esmentat informe. Aquest diari s’ha posat en contacte amb el conegut advocat penalista Álex Garberí, defensor de l’empresari imputat, que ha declinat parlar de l’assumpte a l’estar judicialitzat.

El presumpte frau

Per a l’Agència Tributària, l’«èxit» de l’operativa s’ha vist reforçat per les «especials circumstàncies» sorgides després de la crisi de la covid que «van portar a l’obertura de línies de crèdit», en aquest cas l’Institut Català de Finances (ICF) i Avalis, per recolzar les empreses amb dificultats. Aquesta situació, segons la seva opinió, va ser aprofitada per l’«entramat societari» de J. R. R., que va trobar més «laxitud» en les entitats financeres a l’atorgar els préstecs, que en definitiva «estaven recolzats en un alt percentatge amb fons públics».

Notícies relacionades

«Els diners dels préstecs ICO no arriben»

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Segons Hisenda, J. R. R. és el «nexe comú» amb els membres de la trama, sent la persona, assenyala, que «la va ordir» i que «va captar» els testaferros que actuaven com administradors de les societats implicades, alhora que va intervenir en la gestió dels crèdits i ell mateix o gent del seu entorn van ser els beneficiaris.

L’Agència Tributària considera que aquests préstecs es van aconseguir «amb engany i nombroses falsedats documentals». Els fons anaven a parar a altres empreses de la xarxa, a despeses particulars de J. R. R. i la seva parella, a comptes bancaris a l’estranger (Itàlia, Alemanya i Suïssa), a comprar «societats dorments», a pagar els testaferros i a la cancel·lació de préstecs ordinaris. Les actuacions judicials es van iniciar per la denúncia interposada per l’ICF i Avalis, a què es van afegir posteriorment diverses entitats bancàries.