El Suprem condemna el Port de Barcelona a tornar gairebé 1,2 milions a la UTE que el va ampliar

Al llarg dels anys el Port de Barcelona ha protagonitzat diversos procediments judicials, tant penals com civils, que s’han anat succeint, en diversos episodis per algunes de les seves diferents ampliacions. Fa dos anys van condemnar els directius de les constructores que van admetre haver declarat la utilització de tones de pedra per a la construcció d’un dic sense que ho fessin realment, i ara el Suprem ha condemnat l’Autoritat Portuària de Barcelona a pagar gairebé 1,2 milions a les encarregades de construir el moll Prat per a la instal·lació de contenidors.

L’alt tribunal anul·la la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona que va donar la raó a l’Autoritat Portuària de Barcelona i fa seva la dictada pel Jutjat de Primera Instància número 47 de Barcelona, que el maig del 2017 va condemnar el Port a pagar a Ferrovial Agroman i Construccions i Estudis (després Cyes Infraestructuras) 565.117 euros més IVA, així com els interessos, calculats en 486.695 euros. També preveia pagar a Ferrovial Agroman 56.770 euros i a Cyes infraestructures 64.868 pels costos de mantenir els avals fins al dia que van ser entregats el 2014.

El Port va anunciar el 2004 un concurs públic per a la «creació de la infraestructura necessària per poder ubicar una nova terminal de contenidors a la zona denominada Terminal Contenidors Moll Prat» per 51.343.995 euros. La unió temporal d’empreses que va resultar adjudicatària va reclamar la revisió de preus del contracte d’1 de febrer de 2005. Al requerir la devolució dels avals, l’autoritat portuària ho «va denegar perquè l’1 de gener de 2007 va passar una greu avaria a la fase I del moll Prat de port de Barcelona, consistent en el desplaçament de setze caixes i el vessament del material de farcit que contenien».

En comptes de tornar la fiança, el director general del Port va decidir «incoar expedient per a la determinació de les responsabilitats que hi hagués, en el seu cas, per l’avaria» per determinar si hi havia motius per imputar algun responsable, cosa que feia «proporcionat i prudent no accedir, de moment, a la devolució de la fiança» fins a finalitzar l’expedient, decisió que va motivar la presentació d’una demanda per part de Ferrovial Agroman i Cyes.

Contracte de resultat

Notícies relacionades

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

El Banc d’Espanya envia un missatge als que no poden pagar la hipoteca

El Suprem recorda que un contracte d’obra és, «en principi, com un contracte de resultat i no de mitjans, en el qual el contractista s’obliga a la realització de l’obra pel preu convingut», com ha assumit la jurisprudència del Tribunal Suprem. Considera que la sentència de l’Audiència de Barcelona «incorre en un error a l’abordar la interpretació del contracte i, assumint una suposada falta de claredat i de coherència interna en el seu contingut, estén a l’àmbit del dret de revisió de preus l’eficàcia de la renúncia al dret d’indemnització propi dels supòsits de danys i perjudicis causats per esdeveniments de força major. «Amb això confon dues figures jurídiques diferents i obvia que aquestes tècniques són precisament supòsits d’excepció a l’aplicació del principi de risc i ventura al contracte d’obra», explica.

Per a l’alt tribunal, «no existeix falta de claredat, ni contradiccions o buits en les disposicions del contracte que obligui a anar més enllà del sentit propi de la literalitat de les seves clàusules en ordre a esbrinar una suposada intenció de les parts no aflorada en el mateix tenor de la redacció del contracte». «La interpretació i aplicació d’aquesta exclusió contractual del dret d’indemnització per a casos de força major a un supòsit clarament diferent, com és la revisió de preus, és manifestament errònia, per la qual cosa la sentència impugnada incorre en les infraccions denunciades» per les constructores, conclou la Sala Civil, que es remet a una sentència seva del 2019 que ja va declarar que les empreses havien complert diligentment les seves obligacions del contracte d’obra, i que cap responsabilitat els cabia en el sinistre de gener del 2007.