Discriminació per edat
La paradoxa sènior: una societat cada dia més envellida que no contracta els grans
«Crec que una cosa que es valora molt, massa de vegades, és el coneixement. És a dir, com que ‘aquesta persona fa cinc anys que hi és, té tant coneixement que si se’n va, el perdem’, ¿oi? [...] Jo crec que el tendim a sobrevalorar massa [el coneixement]. La gent aprèn molt ràpid, molt ràpid. O sigui, una persona que té les ganes, que té la motivació i que es vol menjar el món en dues setmanes ha après gran part del que necessita per fer la seva feina».
Així comença l’últim pòdcast elaborat per directius de Factorial, un ‘unicorn’ (dit de les ‘start-ups’ que arriben a una valoració de 1.000 milions de dòlars) especialitzat en el disseny de programes de recursos humans.
No totes les empreses manifesten tan obertament aquest menyspreu per l’experiència, però les estadístiques sí que revelen que si bé els anys estan bé quan es té feina, ja que els sous són, en general, més alts, són un problema si un perd l’esmentada feina: una vegada que un baixa d’aquest tren, costa moltíssim pujar-ne al següent.
A Espanya, l’edat mitjana de la població treballadora ha augmentat en més de quatre anys en les últimes dues dècades i, actualment, el grup més nombrós d’ocupats té entre 45 i 49 anys. El 2002 era la cohort de 30 a 34 anys. No només ha pujat l’edat dels ocupats, sinó també dels aturats. Hi ha més aturats sèniors i aquesta condició els complica reenganxar-se. El 30% dels aturats són persones amb més de 50 anys, una taxa que se situa en màxims històrics. D’entre totes les persones que no tenen feina des de fa més d’un any, 4 de cada 10 tenen 50 anys o més.
Contractar fora abans que formar els d’aquí
«Les empreses d’aquest país han de fer un canvi sociocultural, entendre que la societat cada vegada està més envellida i que no poden fer com si això no passés. És incomprensible com algunes companyies busquen professionals fora quan tenen aquí milers de persones que encaixarien amb aquests perfils apuntades aquí en el SOC», apunta el secretari de treball de CCOO de Catalunya, Ricard Bellera, en al·lusió al Servei d’Ocupació de Catalunya.
I és que part de les dificultats que tenen aquests veterans per reenganxar-se al mercat laboral parteixen de prejudicis i elements subjectius. Així ho va demostrar la fundació Iseak amb un estudi publicat aquest any. L’experiment va consistir a enviar 1.600 currículums ficticis a 800 vacants d’ocupació publicades al portal Infojobs per a les ciutats de Barcelona, Madrid i Euskadi. Dos currículums amb característiques similars (nivell educatiu, tipologia de feines fetes i gènere) per a la mateixa oferta; un, d’una persona de 35 anys i l’altre, d’una de 49. Resultat: la probabilitat de rebre una resposta per part de les empreses és 50% inferior per a les persones grans.
«Per primera vegada en la història tenim cinc generacions convivint en la societat, però això no es trasllada al món de l’empresa. Ens omplim la boca amb com d’important que és la diversitat i sí que s’està treballant bé, per exemple, en qüestions de gènere. Però no en la qüestió generacional», afirma l’especialista en recursos humans i professora d’EAE Business School, Belén Marrón.
Biaix més enllà del material
Ja hi ha incentius públics perquè les empreses contractin aturats de llarga durada grans i durant la legislatura passada hi ha hagut alguns avenços en aquest sentit. El Ministeri de Treball va reduir de 50 a 45 anys l’edat mínima per ser considerat col·lectiu d’atenció prioritària a les oficines d’ocupació. No obstant, tant Marrón com Bellera coincideixen que aquest biaix negatiu transcendeix el material i consideren clau que des del públic es posin en marxa campanyes de sensibilització, similars a les que es fan per prevenir els accidents de trànsit i conscienciar dels riscos del tabaquisme, entre d’altres.
És un camí que, des de l’àmbit privat, ja va transitar el president actual de la patronal Conpymes, José María Torres. Aquest empresari va impulsar el 2020 la campanya #NoALaDiscriminacioPerEdat, amb l’objectiu de sensibilitzar els seus col·legues empresaris.
Abans, el 2015 Torres va guanyar un Premi Gaudí i el 2016 un Goya –com a productor– pel curtmetratge ‘El corredor’, un film en què un empresari arruïnat i un treballador que ell havia acomiadat reflexionen sobre la falta d’oportunitats per als veterans que perden pistonada en la recta final de la seva carrera. I el 2022, com a president de Conpymes, va instar el Defensor del Poble que investigués si els algoritmes de les plataformes d’ocupació generaven un biaix per edat, en detriment dels més veterans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ELS EFECTES DEL TEMPORAL Por que molts dels desapareguts es trobin ja al mar
- Mesos de ridícul
-
Ofert per
- ELS EFECTES DEL TEMPORAL La dana ha afectat 845.000 persones de 68 municipis valencians
- Comissió d’experts de la Generalitat Gibert i Marcet, entre els assessors del Govern per reformar l’Administració