La ‘llei Rider’ compleix dos anys sense millorar la vida a milers de repartidors: «No m’ha solucionat res»

«Un jove que va en una bicicleta amb una ‘app’ no és un emprenedor», ha anat repetint Díaz des de ja abans d’aconseguir pactar amb patronal i sindicats aquesta normativa, que té com a principal objectiu que els ‘riders’ tinguessin un contracte laboral i no mercantil. És a dir, que s’assemblessin més als repartidors de Telepizza i Dominos que als de Seur. Ara bé, la seva capacitat per reordenar aquest mercat ha sigut nul·la fins ara, ja que si bé inicialment Uber va acatar i va passar a subcontractar les seves flotes, al veure que Glovo seguia com si res i li anava menjant terreny va tornar a l’anterior model.  

Model judicialitzat

«Jo fa dos anys vaig creure realment que em farien un contracte. Però no va ser així, estava a Glovo i em vaig veure obligat a marxar perquè Glovo no compleix [la llei] i jo ja no podia aguantar més aquest ritme. Només aguanta qui no té papers i no li queda més remei o els que ja fa molt temps que hi són i no els importa fer moltes moltes hores», explica l’Esteve (nom fictici). 

Per a l’Esteve el seu pas per Glovo va ser un parèntesi necessari, una via d’ingressos mentre el jutge resolia la denúncia que va interposar abans contra la que és avui la seva actual empresa. Allà estava com a autònom, de la mateixa manera que després va estar repartint per a Glovo, però el jutge va determinar que l’esmentada companyia vulnerava la llei per estalviar-se les quotes de la Seguretat Social i el va acabar obligant a contractar l’Esteve com a assalariat. 

En el criteri del jutge no va intervenir en cap moment l’avui vigent ‘llei Rider’, de la mateixa manera que tampoc ho va fer quan el Tribunal Suprem, el 2020, va sentenciar en contra de Glovo i va determinar que els seus repartidors eren falsos autònoms. «Si avui estic amb un contracte laboral i molt millor que quan era fals autònom, si puc fer vacances [pagades] per primera vegada en anys o ja no he de preocupar-me si hi ha més demanats o menys, és perquè m’ho he guanyat jo, perquè vaig denunciar, no perquè la ‘llei Rider’ m’ho hagi donat», es queixa l’Esteve.   

En plena canícula estival, la diferència entre tenir un contracte laboral i un de mercantil es fa especialment patent. Mentre els repartidors contractats tenen, en general, formació sobre cops de calor, l’empresa els proporciona roba adequada i protecció solar, així com hidratació i temps de descans a l’ombra després de cada comanda; per als autònoms les plataformes no els donen, literalment, ni aigua. «Per a ells és el salvatge oest», defineix una font sindical consultada. 

Llei «insuficient»

Des de plataformes sindicals com RidersXDerechos ja van criticar abans de l’aprovació de la llei que els semblava insuficient i que no deixava cap altre camí als repartidors que el de continuar recorrent als tribunals per aconseguir un contracte. «Es confirma el que vam dir, que l’important no era tant fer o no una nova llei, sinó que aquesta es complís», apunta una de les seves portaveus, Núria Soto.

I en aquest sentit, l’embús judicial rema en contra per als repartidors i a favor de les empreses. Segons dades del CGPJ, un acomiadament triga, de mitjana, 7,6 mesos a resoldre’s als jutjats catalans; una reclamació de quantitats, 12,9 mesos. I les actes d’Inspecció triguen encara més a resoldre’s judicialment. Per exemple, el macrojudici per una acta d’Inspecció de 3.300 repartidors de Glovo a Madrid emesa el 2018 no està fixat fins al novembre del 2023. 

«Com que es continua treballant igual que fa dos anys, molts repartidors no saben ni el que és la ‘llei Rider’», apunta el president d’Associació Unificada de Riders (AUR), Fernando Roan Gómez. «El panorama és fins i tot pitjor, perquè hi ha més repartidors competint entre ells», afegeix. Ara les companyies, amb l’objecte de donar una imatge liberalitzada, han introduït sistemes de licitacions per comandes, segons el que qui ofereixi menys s’emporta el ‘lot’ i els seus ingressos.

Esperant a la Inspecció

Dos anys després de l’entrada en vigor de la ‘llei Rider’ no hi ha cap resolució d’Inspecció de Treball liquidada que determini que alguna de les companyies del sector estan incomplint-la. I és que la capacitat de la ‘policia laboral’ per revisar expedients amb milers de ‘riders’ implicats a les grans ciutats és limitada i, de moment, totes les actuacions que han anat sorgint –amb milionàries conseqüències especialment per a Glovo– són prèvies a la ‘llei Rider’. És a dir, sense l’aprovació d’aquesta llei haurien sortit igual.

«Confiem en la legalitat del nou model, llançat l’agost del 2021 a Espanya, que està vigent des d’aquell moment i ha operat amb total normalitat durant aquests gairebé dos anys», afirmen des de Glovo.

Notícies relacionades

La Reserva Federal manté els tipus i ajorna una possible retallada

Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes

Per mirar de pressionar tant la companyia fundada per Óscar Pierre i Uber, el Ministeri de Treball va introduir en la reforma del codi penal aprovada el desembre del 2022 una modificació que incloïa penes de presó per a aquells empresaris que fessin servir de manera reiterada falsos autònoms. Fins ara no ha transcendit cap actuació de la Fiscalia i, vuit mesos després de l’esmentada aprovació, Treball ha llançat un ultimàtum a Glovo, a través d’una filtració al diari ‘El País’, en què diu que ara sí que pensa iniciar accions penals en aquest sentit. 

«A través de comunicacions per correu electrònic i posant també a disposició telèfons mòbils de la direcció de la companyia, Glovo ha volgut mantenir sempre una via de diàleg amb el Ministeri de Treball. Amb tot, no hem rebut la notificació a què es fa referència ni cap altre tipus de comunicació sobre aquesta qüestió», afirmen des de Glovo.