L’esforç per a la compra d’una vivenda supera el llindar del 35% de la renda

LITUS PEDRAGOSA

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’esforç per a la compra de vivenda va superar en el quart trimestre del 2022 el llindar del 35% (proporció del salari que es dedica a la hipoteca), el límit que sol fixar la banca per finançar l’adquisició. Aquest indicador corresponent al tancament del 2022, s’ha incrementat en gairebé tres punts i s’ha situat en el 36,10%, la cota més elevada des de fa més d’una dècada, després de la crisi financera, segons es desprèn de les dades de la consultora especialitzada Gesvalt.

Aquesta és una de les conseqüències de la pujada dels tipus d’interès, del 0% al 4% en tot just un any i la consegüent escalada de l’euríbor a 12 mesos, la principal referència per a les hipoteques d’interès variable, que ja va superar el 4% de mitjana al juny, el nivell més gran en gairebé 15 anys.

Aquesta evolució, en un context en el qual els preus no descendeixen i en què la inflació ha fet perdre poder adquisitiu als salaris, ha implicat també que torni a incrementar-se el nombre d’anys de sou que necessitaria dedicar una família de renda mitjana per poder adquirir una vivenda de tipus mitjà, arribant gairebé als 8 anys, el doble que fa 30 anys. De tota manera, aquesta variable difereix molt entre territoris.

I tot això en un context en el qual segueixen a l’alça els preus de la vivenda. En el segon trimestre d’aquest any, el preu de la vivenda a Catalunya s’ha incrementat en un 4,9% respecte al mateix període de l’any anterior i s’ha situat en 1.668 euos per metre quadrat davant els 1.568 del conjunt d’Espanya.

Desgranant aquestes dades es veu que les alces afecten les quatre províncies: A Girona, el 4,7%, fins a una mitjana de 1.578 euros per metre quadrat. La segueixen Tarragona (4,1% i 1.275 euros), Barcelona (2,4% i 1.978 euros) i Lleida (2,1% i 983 euros).

Alces en el lloguer

També es mantenen creixents les rendes de lloguer, amb un increment interanual del 7,8%, fins a situar-se en 15,72 euros el metre quadrat i mes. Per províncies, les alces són més generalitzades i estan liderades per Girona (20,1% i 12,78 euros), seguida per Barcelona (9,7% i 18,92 euros), Tarragona (6,3% i 8,33 euros) i Lleida (4,4% i 6,55 euros).

En el segon trimestre de l’any, s’ha mantingut el creixement territorial desigual en el preu de la vivenda. Malgrat això, sis comunitats autònomes han experimentat creixements superiors al 7%, liderats per la Comunitata Valenciana, que ha arribat als 1.257 euros per metre quadrat després d’un augment del 8,2%. Per darrere d’aquesta comunitat s’han situat Andalusia (7,8%), Múrcia (7,6%), les Balears (7,2%), les Canàries (7,2%) i Navarra (7%). 

A nivell provincial, destaquen els increments interanuals de Màlaga (+12,4%), Alacant (+11,4%) i Las Palmas (+8,4%). Per contra, les províncies que han acusat les variacions més negatives han sigut Zamora (-4,8%), Conca (-4,3%), Albacete (-2,5%) i Lleó (-1,4%).

Majoria de províncies

Notícies relacionades

Respecte al preu del lloguer, la tendència de creixement es manté estable amb increments en gran part de les províncies, amb Càceres, Castelló i Terol com les úniques províncies que presenten contraccions interanuals en els seus preus. Les alces superiors al 15% es presenten a les Balears (+22,4%), Santa Cruz de Tenerife (+20,3%), Girona (+20,1%), Màlaga (+17,9%) i Cantàbria (+16,1%). 

Barcelona torna a encapçalar el rànquing de províncies, amb 18,92 euros el metre quadrat i mes, seguida per les Balears (17,27 €/m²/mes) i Madrid (16,59 €/m²/mes). A la zona més baixa del rànquing, totes les províncies s’han establert en preus superiors als 5,50€/m²/mes i només es poden trobar sis províncies amb rendes inferiors als 5,50 €/m²/mes, com Terol (5,06 €/m²/mes), Jaén (5,11 €/m²/mes), Càceres (5,13 €/m²/mes), Zamora (5,20 €/m²/mes), Conca (5,32 €/m²/mes) i Ciudad Real (5,44 €/m²/mes).