Garamendi espera l’aval unànime de la cúpula de la CEOE per suprimir el límit de mandats

Diferents fonts consultades de l’entitat apunten que no hi haurà oposició entre els patrons convocats i que previsiblement donaran tots llum verda al fet que el deslímit continuï endavant i només quedi pendent de la seva ratificació formal a l’assemblea general que cada any celebra l’entitat empresarial i que està prevista per a aquest pròxim 19 de juliol.

Garamendi aborda a l’arrencada del seu segon mandat la modificació dels estatuts que li obrin la porta per repetir per tercera vegada al capdavant de la patronal espanyola. I prolongar, si ho decideix i rep els avals necessaris, una trajectòria professional consagrada durant 35 anys a la representació empresarial.

Primer, als seus 29 anys, com a fundador de l’Associació de Joves Empresaris del País Basc, per després saltar a liderar les joventuts empresarials de tot Espanya i més tard promocionar amb els ‘grans’ i ser elegit president de Cepyme, la patronal de la petita i mitjana empresa espanyola.

Des de l’esmentada presidència, el 2014, va votar a favor de la modificació del règim intern que per limitar els mandats del president de la CEOE a un màxim de dos. El seu impulsor va ser el català Juan Rosell, que amb l’objecte de millorar la reputació de l’entitat empresarial –tocada pel seu antecessor, Gerardo Díaz Ferrán, condemnat a la presó per apropiació indeguda– va promoure un nou codi ètic i va limitar les legislatures màximes a què podia optar un president de la CEOE.

Un límit vigent des del 2014

Ara Garamendi es prepara per derogar l’esmentat límit, en la línia de la gran majoria de les organitzacions empresarials espanyoles, que no contemplen un límit així. Els seus valedors xifren en més del 80% aquelles patronals regionals o sectorials que no tenen límit de mandats. Foment del Treball, d’on venia Rosell i una de les organitzacions que recentment han tingut les seves desavinences amb Garamendi, sí que té un màxim de mandats. Un total de dos, una cosa instaurada el 2014 per Joaquim Gay de Montellà, el successor de Rosell al capdavant de la històrica patronal catalana.

Foment del Treball va ser la principal patronal que va recolzar l’única canidatura alternativa a Garamendi en els passats comicis a la CEOE, celebrats el novembre del 2022. Comicis en què l’actual president i llavors guanyador no va plantejar la seva voluntat de modificar els estatuts per obrir-se la porta a més mandats, una cosa que agrada recordar als seus detractors.

Notícies relacionades

Eleccions a la CEOE: Garamendi arrasa i revalida la presidència fins al 2026

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

Malgrat l’historial recent de desavinences, fonts coneixedores expliquen que en la reunió de la comissió de règim intern celebrada dijous passat, en la qual ja es va plantejar formalment el deslímit de mandats, el membre de Foment present, Alfonso Vilá Recolons, no va manifestar cap objecció. Altres fonts consultades afegeixen, en la mateixa línia, que en la junta directiva d’aquest dimecres no esperen res més que el mateix vot unànime a favor de la modificació d’estatuts.

Garamendi tancaria així una carpeta espinosa, a expenses de l’‘OK’ definitiu que haurà de donar l’assemblea general de l’entitat, prevista per al pròxim 19 de juliol. El líder empresarial aborda l’esmentat conclave després d’aconseguir prèviament concloure amb els sindicats un acord salarial fins al 2025, segons el qual les empreses es comprometen a apujar sous almenys un 10%. I, al seu torn, capejar la tempesta mediàtica que va provocar la filtració que havia regularitzat la seva situació contractual, passant d’autònom a directiu assalariat, amb una nòmina que rondaria els 400.000 euros bruts a l’any.