Patronals i sindicats catalans trenquen negociacions per renovar el seu acord de convenis

L’AIC és una espècia de ‘conveni de convenis’ en l’àmbit català. Històricament les cúpules de Foment del Treball, Pimec, CCOO i la UGT s’asseuen per pactar una sèrie de recomanacions que després traslladen als seus associats, quan aquests hagin de renovar sector a sector els seus propis convenis. Una espècie de guia per aterrar i concretar qüestions com el teletreball, els plans d’igualtat o la sinistralitat laboral, entre d’altres.

En aquest últim document els agents socials estaven molt avançats en qüestions relatives a com integrar la intel·ligència artificial i les noves tecnologies als centres de treball. Una qüestió que després de la febre del ChatGPT i altres assistents virtuals promet tenir més vigència que mai. També havien avançat en recomanacions sobre com aplicar la llei del teletreball, sense que suposi un cost extra per als treballadors. Però en aquesta última matèria les diferències entre patronals i sindicats van ser substancials durant gran part de les converses.

Foment se’n desmarca

No obstant, el que ha acabat dinamitant la renovació de l’AIC ha sigut la prioritat aplicadora dels convenis autonòmics sobre els estatals. Actualment aquells convenis que patronals i sindicats pacten a escala estatal tenen preferència sobre la resta. Això persegueix, en essència, que a Cadis no paguin pitjor que la mitjana espanyola per abaratir costos i competir a la baixa amb altres territoris.

Notícies relacionades

La ‘Catalunya estancada’: Els salaris són els mateixos que fa 20 anys i els treballadors produeixen un 12% més

Multes de fins a 1 milió d’euros per a les empreses que forcin el treballador durant les onades de calor

Aquí el que volien fer els agents socials catalans era plantejar-ho en positiu i que, sempre que totes les parts hi estiguessin d’acord, els convenis pactats a Catalunya s’aplicarien per davant dels estatals. La patronal Pimec, sense representació homologada a escala estatal, ha sigut ferma defensora d’aquesta qüestió durant el procés. Una idea que convencia els sindicats i entusiasmava més en un que en un altre, però que ha acabat decantant Foment del Treball pel ‘no’.

Ja durant les negociacions de l’última reforma laboral va ser a sobre de la taula la carta d’introduir aquesta prioritat aplicadora per atraure el vot favorable de partits com ERC, el PNB o EH Bildu. No obstant, el rebuig de la CEOE a aquesta idea la va frenar. L’única autonomia on actualment hi ha un pacte que concedeix prioritat aplicadora als seus convenis és Euskadi, on Confebask –la territorial de la CEOE i ‘cosina’ de Foment– sí que el subscriu.