Alcarràs, la transició ecològica des de la responsabilitat

L’últim any hem vist de forma clara com el canvi climàtic ha arribat. El que havíem pensat que passaria en 15 anys ja és aquí. Hem d’avançar ràpid en la descarbonització, però hem de fer-ho bé.

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha confirmat que el mes d’abril va ser el més càlid i sec des que hi ha registres. Les temperatures mitjanes han rondat els 14,9 ºC, cosa que suposa que hagin estat 3 ºC per sobre de la mitjana (1991-2020) per a aquesta època de l’any. En aquest context, hi ha territoris que estan fent d’aquesta necessitat una oportunitat: el president d’Extremadura va afirmar que l’energia fotovoltaica ha convertit la seva regió en protagonista de la revolució industrial verda del segle XXI. L’energia fotovoltaica com a element clau de les polítiques de descarbonització, com a factor de creixement econòmic, sobretot a l’Espanya rural, i les seves instal·lacions a terra com a factor de conservació de la biodiversitat, són tres vectors que resumeixen el poder disruptiu de la nostra tecnologia, en concret de la seva aplicació a terra.

Si fa uns anys el caràcter disruptiu d’una altra de les nostres aplicacions, l’autoconsum, va generar l’oposició dels actors que es consideraven afectats per aquesta disrupció, avui també apareixen altres opositors que, en nom d’una defensa del paisatge, o arrogant-se la representativitat de la totalitat del món rural, s’oposen a la instal·lació de les plantes a terra.

Es vol donar una falsa imatge d’oposició del món rural versus energia solar que no és correcta. En tot cas estaríem parlant d’una sèrie de col·lectius amb interessos econòmics competitius, com immobiliàries, turisme, cellers o caçadors, que competeixen per l’ús del terra. Interessos sens dubte també legítims, però que solen ocultar-se darrere d’una màscara de defensa del paisatge.

A aquests grups s’hi afegeixen partits polítics que veuen en la seva oposició un possible nínxol de vots, persones amb plantejaments anticapitalistes que, sense importar-los la necessitat d’avançar al més ràpidament possible en la lluita contra l’emergència climàtica, consideren que les inversions en aquest sector han de ser portades a terme per cooperatives o ciutadans individuals, quan estranyament això no s’ho plantegen per a cap altre sector de l’economia. O grups que s’autodenominen ambientalistes, preocupats només per la transformació del paisatge, sense prendre en consideració que la transformació més gran del paisatge l’està produint ja el canvi climàtic.

A tots aquests grups pels seus plantejaments se’ls pot posar l’adjectiu de neonegacionistes, ja que les conseqüències dels seus actes tenen el mateix resultat que les dels negacionistes tradicionals.

Però que hi hagi una necessitat imperiosa d’avançar com abans millor en la transició ecològica o que les crítiques siguin majoritàriament injustificades no significa que s’hagin de fer els projectes d’energia solar a terra de manera inadequada.

Des d’un primer moment, al començar aquesta fase del desenvolupament fotovoltaic, vam comprendre la responsabilitat que assumíem pel préstec que la societat ens feia d’una part petita de territori (tot el PNIEC fotovoltaic necessita menys el 0,2% del territori agrícola espanyol) però no per això menys significativa.

Amb aquesta idea desenvolupem unes línies directores consensuades amb els cinc grans grups ecologistes, que a manera de suggeriment van orientar el disseny de les plantes de manera que es convertissin en si mateixes en reserves integrals de la biodiversitat, així com en una oportunitat socioeconòmica per a les seves zones d’implantació. Aquests suggeriments han evolucionat al que avui són els nostres certificats d’excel·lència. El fet que s’aprovin per unanimitat pels nostres associats ens permet poder dir que som un sector que vol fer bé les coses, més ben dit, excel·lentment.

Una preocupació del nostre sector són els llargs períodes de tramitació administrativa, per això fa uns mesos vam presentar un document al ministeri amb possibilitats per racionalitzar-la. A les 30 pàgines del document no hi ha una sola línia que parli de l’eliminació de requisits mediambientals. Un bon estudi d’impacte ambiental, convenientment avaluat, és la millor garantia que té la societat que les coses s’estan fent bé davant demandes irresponsables de moratòries, que sota l’eslògan trampós d’‘Energies renovables sí, però no així’, eslògan que em recorda aquell altre del sector nuclear de ‘Nuclear avui, solar demà’, el que realment volen dir és que no volen renovables.

En el debat actual hi ha molta desinformació i atribucions a la nostra tecnologia de forma generalitzada de problemes d’altres. Però avui ningú mitjanament informat s’atreveix a afirmar que som una amenaça per a la biodiversitat. La funció de la nostra associació és informar de manera rigorosa sobre les realitats de la nostra tecnologia perquè després polítics, periodistes o el conjunt de la societat prenguin les decisions que considerin adequades.

Però no seria correcte acabar aquestes notes sense fer també autocrítica. És cert que per part de determinades empreses hi ha hagut comportaments inadequats per no comunicar el projecte de forma adequada i amb transparència tant a l’ajuntament com a la població local o per abusar de la fórmula de declaració d’utilitat pública. Comportaments que volem erradicar.

Ens agradaria que a la premsa es reflectissin també les persones i municipis que estan contents amb la instal·lació de plantes solars als seus territoris, especialment d’aquells per als quals l’energia fotovoltaica s’ha convertit en l’esperança de futur. ¿Per quan un reportatge sobre la vida natural a l’interior d’una planta fotovoltaica?

El text de la pel·lícula Alcarràs l’ha posicionat com un exemple dels conflictes entre el medi rural i l’energia solar, però només és una pel·lícula i com a tal un producte de ficció. Que hi utilitzin actors no professionals fa que moltes persones la confonguin amb un documental. Però la realitat és molt diferent. És cert que a Alcarràs s’estan desenvolupant dues plantes fotovoltaiques, però no van sobre camps de presseguers, sinó sobre uns terrenys que s’utilitzen com a abocadors de purins de porcs, i que pertanyen a un propietari únic.

Notícies relacionades

Holaluz, el tortuós camí per recuperar l’energia

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

El que no és ja de ficció, sinó que entra en el terreny de la ciència-ficció, és el fet que a Catalunya van autoritzar una planta fotovoltaica en un camp de préssecs.

Som un sector que assumeix treballar des de la responsabilitat necessària, però en aquest moment és molt important que també la resta dels actors involucrats en el procés de transició ecològica, polítics, associacions ambientalistes, ciutadania i mitjans de comunicació assumeixin també la seva responsabilitat.