Economia
Seat es proposa superar aquest any el rècord d’ingressos del 2019 amb l’impuls de Cupra
Barcelona, aparador de l’automobilisme
Els cotxes més venuts en els últims 20 anys
El conseller delegat de Seat i Cupra, Wayne Griffiths, s’ha marcat com a objectiu que la companyia superi aquest any el rècord d’ingressos del 2019, abans de la pandèmia, amb l’impuls del Cupra, tot i que admet que persisteixen riscos com el subministrament d’alguns components.
En una entrevista concedida a Efe a l’Automobile Barcelona, Griffiths ha expressat el seu optimisme per la marxa de la companyia, filial del Grup Volkswagen, per l’elevada demanda dels seus vehicles, tant de Cupra com de la marca Seat, i per l’inici de la recuperació als nivells del 2019 de la producció a la planta de Martorell (Barcelona), la fàbrica de cotxes més gran d’Espanya.
«Això ens fa ser optimistes de cara a la resta de l’any. L’objectiu és fer-ho [superar els ingressos del 2019, que van ser d’11.157 milions]. És la nostra ambició», ha dit, després d’apuntar que la companyia ha tancat el primer trimestre de l’any amb un benefici operatiu rècord de 144 milions d’euros, cosa que representa una millora de 139 milions respecte a un any abans, i una facturació de fins a 3.600 milions, el 48% més.
Aquestes xifres històriques han sigut possibles, ha emfatitzat, per l’impuls de Cupra –amb més marge que Seat–, que ha venut més de 300.000 cotxes des del llançament el 2018, i que aquest primer trimestre ha comercialitzat 46.600 unitats, el 83% més que en el mateix període del 2022.
Focus en la rendibilitat
Griffiths ha assegurat que la companyia i el Grup Volkswagen tenen com a «prioritat número u» la facturació i la rendibilitat, i no tant aconseguir un volum de vendes determinat.
«Estem fent inversions que són històriques en la indústria de l’automòbil a Espanya. Deu mil milions per a l’electrificació de les plantes de Martorell i Navarra i per a la gigafactoria de bateries de Sagunt. Per finançar aquestes inversions hem de ser rendibles», ha dit.
En aquesta línia, ha admès que «la clau» és Cupra: «Si el mix de Cupra continua creixent, això ens ajudarà a la rendibilitat».
El futur de la marca
Respecte al paper de la marca Seat en el full de ruta de la companyia, el directiu ha assegurat que «Cupra no creix a costa de Seat» i que han prioritzat Cupra pels semiconductors, «però ara que està millorant el proveïment, Seat ja creix a bon ritme i celebra 73 anys».
«Seat és per a Espanya el que Volkswagen és per a Alemanya. És la història d’aquest país», ha apuntat, i després ha destacat que «Seat té passat, present i futur».
Griffiths creu que la marca Seat «té molt potencial i atractiu per als joves». «I la seva mobilitat està canviant. Els joves ja no volen comprar un cotxe. Van amb patinet i amb moto. I volen compartir cotxes. I Seat és la marca idònia per donar-hi resposta», afirma.
Com a exemple d’això ha assenyalat que Seat Mó, la filial de mobilitat de Seat, ja ha venut més de 10.000 motos elèctriques. «I ara estem treballant en un projecte molt concret de ‘microcar’ per a les ciutats sota la marca Seat Mó», ha dit.
Griffiths espera anunciar «pròximament» els detalls del projecte, en què Seat col·laborarà amb un soci del sector de l’automoció que no ha volgut revelar, encara que tot apunta que es tracta de Silence, filial d’Acciona.
«Les empreses que es queden en el passat desapareixeran i només continuaran les que es transformen i assumeixen els nous reptes, amb emissions zero i fent front a la competència que ve des de la Xina i els Estats Units», ha afirmat.
Segona plataforma
A la pregunta per la possibilitat que Martorell pugui comptar amb una segona plataforma per acoblar-hi un elèctric més gran que el petit que es començarà a fabricar a partir del 2025, Griffiths ha admès que tot dependrà de l’èxit del llançament del model petit (un de marca Volkswagen i un altre de Cupra –el Cupra Raval).
«Em diuen [des del Grup Volkswagen] que he de tenir èxit amb la primera plataforma per tenir-ne la segona. Hem de demostrar que sabem convertir-la en un èxit abans de demanar-ne una altra per a Espanya», ha dit, i ha admès que seria necessària a partir del 2030.
I perquè tingui èxit, «fa falta vendre cotxes elèctrics a Espanya», ha remarcat qui també és president de la patronal espanyola de fabricants de cotxes, Anfac.
Llums i ombres
Malgrat els bons auguris per a Seat, el directiu ha alertat que el panorama encara és «volàtil» perquè persisteixen diversos riscos.
«Cada vegada que penses que tornes a la normalitat passa alguna cosa. Hem viscut la covid-19, la crisi dels semiconductors, la de l’energia i la pujada dels preus. Això em continua preocupant. Ens haurem d’acostumar a aquestes incerteses. Hem de ser flexibles i reaccionar-hi ràpidament, però veure’n les oportunitats i no només les dificultats», ha asseverat.
Notícies relacionadesUn altre dels riscos que comença a aparèixer és el de la falta d’aigua a causa de la sequera. «Encara no és preocupant però s’ha de veure com continua la sequera», ha dit, i a continuació ha apuntat que Seat està desenvolupant iniciatives per estalviar aigua i reciclar-la.
El subministrament de semiconductors, que ha tingut en suspens tota la indústria mundial de l’automòbil, encara no està garantit del tot, ha insistit Griffiths, que assegura que «no es resoldrà fins que en tinguem una fàbrica a Europa».
- Europa es prepara per a la primera missió de defensa interplanetària
- Morad torna als blocs de la Florida al guanyar el cas del ‘desterrament’
- Illa manté en el seu Govern més de 60 alts càrrecs de l’etapa Aragonès
- Els Castellers de Vilafranca revaliden el títol a Tarragona
- Crim atroç d’un jove de 15 anys a Marsella pel narcotràfic
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Arrest Un detingut per agredir tres persones, una d'elles una nena d'un any, a Montjuïc
- Calendari laboral Aquest és el pròxim dia festiu que viurà Catalunya
- Avançar el rellotge Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern
- La Damm rejoveneix als 70 amb la nova ciutat esportiva