¿Qui beneficiaria més que s'abaixi l’IVA de la carn i el peix?

L’eina serveix, per exemple, per determinar a quina mena de famílies proporcionaria més alleujament la rebaixa de l’IVA de la carn i el peix que propugnen alguns grups polítics –com el PP– i empreses (com l’associació AECOC). També es pot esbrinar quin col·lectiu acabaria obtenint més avantatge de l’esforç pressupostari que suposaria adoptar una rebaixa fiscal d’aquest tipus. En general, l’eina serveix per constatar que la rebaixa de l’IVA dels aliments porta l’Estat a gastar més diners en les famílies de més renda, segons també ha constatat recentment un estudi d’ESADE.

En concret, segons es desprèn de les dades processades per l’Airef, abaixar un punt l’IVA dels productes carnis permetria un alleujament del 0,12% en el 10% de les famílies amb nivell més baix de renda, mentre que el 10% de les llars amb més poder adquisitiu amb prou feines notaria una minva del 0,02% en la seva despesa. No obstant, aquestes últimes es beneficiarien de l’11,5% del cost pressupostari que hauria d’assumir l’Agència Tributària si el Govern decideix reduir un punt l’IVA de la carn; només el 7,9% d’aquest impacte pressupostari aniria a parar al 10% de les famílies amb menys ingressos.

Un altre exemple: el 36% de la pèrdua de recaptació que tindria l’Agència Tributària si el Govern decideix abaixar un punt l’IVA del peix beneficiaria el 30% de les famílies espanyoles amb més nivell de renda. A l’altra banda, el 30% de les llars amb menys poder adquisitiu només s’aprofitarien del 24,1% del cost d’aquest benefici fiscal per als diners públics (gairebé 12 punts menys que les famílies de l’extrem oposat).

Aquesta és la tònica general. L’eina informàtica de l’Airef confirma que, amb caràcter general, els col·lectius amb un nivell més baix de renda aconsegueixen més alleujament en el pressupost familiar quan es produeix una rebaixa de l’IVA en productes bàsics, com els aliments. És normal, ja que l’alimentació absorbeix un pes més gran en la despesa familiar de les rendes més baixes. També amb caràcter general, però, l’eina informàtica confirma que el cost pressupostari que suposa abaixar l’IVA beneficia en gran manera les llars amb rendes més altes ja que, tot i que els productes bàsics pesen menys en el seu més voluminós pressupost familiar, també solen consumir més volum de qualsevol d’ells.

Amb efectes des de l’1 de gener, el Govern va aprovar una rebaixa de l’IVA per a un ampli conjunt d’aliments (oli, fruites, ous, llet, llegums, pa, pasta, formatges, tubercles i verdures) com una mesura per ajudar a batre la inflació i alleujar les famílies més vulnerables. ESADE ja va estimar que les llars amb més capacitat de despesa aconseguiran estalviar 85 euros anuals amb aquesta rebaixa de l’IVA que va entrar en vigor l’1 de gener, enfront dels 35 euros de les famílies menys folgades.

Segons l’eina interactiva de l’Airef, abaixar un punt l’IVA de tot el cistell d’aliments permetria un alleujament del 0,52% en el pressupost familiar del 10% de la població amb menys nivell de renda. A l’altra banda, l’estalvi en el pressupost familiar amb prou feines seria del 0,09%. No obstant, el 10% de la població amb més nivell de renda es beneficiaria de l’11,8% del cost pressupostari d’aplicar aquesta mesura, mentre que el 10% amb una renda més baixa només absorbiria el 7,9% de l’impacte (gairebé 4 punts menys).

Notícies relacionades

Factura de la rebaixa de l’IVA: 244 milions en aliments i 2 milions en compreses i preservatius

El Saló Nàutic reneix després de la Copa Amèrica

Del llistat d’aliments que integra el cercador de l’Airef, el 30% de la població amb més nivell de renda sempre obté més profit de l’impacte pressupostari que suposa abaixar un punt l’IVA tret de casos com els del pa i el sucre, per als quals el benefici fiscal més gran es concentra en el 30% de les famílies amb menys capacitat adquisitiva. En altres productes com les patates, els olis, la llet i el cafè, l’avantatge es reparteix de manera similar tant a un extrem com a l’altre. També en les begudes refrescants i els ous.

Malgrat això, si el Govern decidís abaixar un punt l’IVA de les càpsules de cafè, el 30% de la població més acabalada es beneficiaria del 43% d’aquesta rebaixa, que amb prou feines arribaria del 15,8% al 30% de les famílies amb menys poder adquisitiu. La bretxa també s’inclinaria clarament a favor de les famílies amb més nivell de renda en el cas que el Govern decidís abaixar un punt l’IVA de productes dietètics, menjars preparats, xocolata, aliments per a nadons i cereals per a l’esmorzar.