Catalunya és l’autonomia que ha perdut més pes en el negoci bancari des del 2008

En el cas del crèdit, el següent descens més destacat va ser el del País Valencià (1,4 punts, al 8,82%), mentre que la resta de comunitats va registrar variacions més modestes (dels -0,68 punts d’Andalusia als +0,87 punts del País Basc). La gran excepció va ser la Comunitat de Madrid, amb un pes que es va disparar en 4,76 punts, fins al 29,33%, molt per sobre de la seva contribució relativa al PIB espanyol (del 18,1% al 19,4%), a causa que la majoria de les grans empreses hi tenen la seu. En els dipòsits, en canvi, la regió de la capital va tenir la caiguda més gran, de 5,06 punts, però fins a un nivell del 25,85%, encara superior al seu pes en el PIB, al contrari del que passa en el cas català.

Les raons de la caiguda del pes de Catalunya en el negoci bancari espanyol no són clares i evidents, segons diversos economistes experts en economia regional consultats que demanen l’anonimat, si bé les dades ofereixen algunes possibles pistes. Així, el pes català en el crèdit va estar una mica per sobre de la seva aportació al PIB de manera gairebé ininterrompuda des que va començar l’estadística del Banc d’Espanya el 1988 fins al 2016, quan es va situar per sota. A més, entre el tercer i el quart trimestre del 2017, període del gran canvi de seus d’empreses pel referèndum independentista de l’1-O, va registrar un brusc descens d’1,2 punts (del 18,2% al 17%), seguit d’una baixada posterior més gradual, fins a l’actual 16,65%.

Seus d’empreses

L’últim semestre del 2017, paral·lelament, Madrid va pujar del 28,9% al 31%, cosa que sembla que apunta de nou a l’efecte del trasllat de grans companyies. No obstant, posteriorment es va corregir aquesta alça i el pes de Madrid té entorn del 29% previ a l’1-O des del setembre del 2018. «El trasllat de seus pot explicar en part l’evolució, però la caiguda posterior de Madrid sembla que apunta a altres factors addicionals, com el fet que les grans empreses, molt presents a les dues comunitats, es financen cada vegada més al mercat de capitals en lloc de via bancs, així com que el sector constructor i immobiliari, més present a les dues comunitats que en d’altres, es va haver de desendeutar enormement després de l’esclat de la bombolla», apunta un economista.

Amb tot, el fet que Madrid hagi guanyat pes en el crèdit des del 2008 al contrari que Catalunya, apunta també a altres raons. «Catalunya té més població i treballadors i un model més restrictiu per al creixement, mentre que Madrid té una ocupació més productiva i més recerca de creixement. Però a part d’això, Madrid guanya pes pel model centralitzat del país, que fa que funcioni com un aspirador. Una vegada esgotat el recorregut a les zones rurals i les ciutats mitjanes, ha tocat el torn de les grans ciutats. Barcelona resisteix, creix menys però creix, però altres ciutats no», apunta un altre expert.

Sortida de dipòsits

En el cas dels dipòsits, l’evolució és una mica diferent. El pes de Catalunya en aquest segment va ser més gran a la seva contribució al PIB només fins a 1999, i per tant és inferior des de 17 anys abans que en el crèdit. L’1-O va provocar una caiguda brusca del 15% al 12,69% l’últim trimestre del 2017, amb la sortida de 31.399 milions d’euros, però posteriorment es va anar corregint fins que va pujar a l’actual 14,34%. En aquest cas, no va venir acompanyat d’un increment del pes de Madrid, que ve baixant de manera ininterrompuda des del 31,42% de principis del 2015 a l’actual 25,85%.

L’explicació pot raure en la política comercial que van provocar els tipus d’interès negatius amb què el Banc Central Europeu (BCE) va mirar aquells anys de reactivar l’economia de la zona euro. «L’última dècada, els bancs han impulsat altres formes d’estalvi a llarg termini, com fons d’inversió, plans de pensions i assegurances d’estalvi. Com més alt és el nivell de riquesa, més cultura financera i més estalvi disponible hi ha, i per tant es pot haver produït a Catalunya i Madrid una propensió més important que en altres comunitats a productes diferents dels dipòsits», apunta un tercer economista.

Endeutament

Notícies relacionades

Els catalans demanen molt més crèdit que el que estalvien

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

Un altre element d’interès és l’evolució del palanquejament de les comunitats autònomes mesurat pel pes del crèdit en el seu PIB, ja que dona teòricament una mostra del seu marge per atendre el pagament del deute i la seva capacitat d’endeutament. Catalunya, així, va ser la tercera comunitat que més es va despalanquejar des de la crisi del 2008, ja que el crèdit va baixar de suposar el 168% al 90% del PIB. La concentració de crèdit a Madrid, en canvi, ha provocat que malgrat que ha registrat una caiguda també notable, els préstecs continuïn superant el PIB (del 225% al 155%), una cosa que només passa també a les Balears (109%) i Astúries (103%).

També és rellevant analitzar la relació entre crèdits i dipòsits a cada comunitat, un indicador bancari que mesura la capacitat de finançar els préstecs gràcies als estalvis sense recórrer a finançament extern dels mercats o el BCE. Balears és l’única comunitat on els crèdits superen els dipòsits (101%), és a dir, que teòricament necessitaria finançament dels mercats. A la resta hi ha grans diferències. Catalunya (96%) i Madrid (93%) són en la part alta, però hi ha comunitats on els crèdits estan molt per sota dels crèdits, és a dir, on hi ha molt més estalvi que inversió productiva: Castella i Lleó (55%), Galícia (60%), Cantàbria (62%) i la Rioja (67%).