Administracions públiques
El dèficit públic es va reduir al 4,8% del PIB el 2022 gràcies al ‘boom’ dels ingressos
La inflació va impulsar un augment de la recaptació fiscal del 14,4% que va permetre compensar amb escreix l’impacte de les mesures davant la pujada dels preus
El dèficit del conjunt de les administracions públiques es va reduir de manera dràstica el 2022, fins a una xifra equivalent al 4,8% del producte interior brut (PIB). La dada, publicada aquest dijous pel Ministeri d’Hisenda, baixa un segon esglaó, després del 6,8% anotat el 2021 i del 10,1% al qual s’havia arribat el 2020, quan va esclatar la covid. La dada del dèficit públic del 2022 presentada per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, millora en dues dècimes l’objectiu del 5% que s’havia marcat el Govern i se situa dues dècimes per sobre de l’última previsió del Banc d’Espanya, del 4,6%. La seva publicació coincideix, aquest dijous, amb la de la dada de l’IPC avançat del març, que es va reduir al 3,3%, la taxa més baixa des de l’agost del març 2021.
El fort creixement dels ingressos, impulsats per una inflació que va arribar a marcar rècord dels últims quaranta anys i que va propulsar la recaptació d’impostos en un 14,4%, va resultar determinant per reduir el forat dels comptes públics el 2022. L’auge dels ingressos va permetre compensar amb escreix l’impacte pressupostari de les mesures fiscals i de despesa pública adoptades pel Govern per contrarestar els efectes d’una inflació desbocada després de l’esclat de la invasió russa d’Ucraïna, amb un impacte pressupostari de més de 22.000 milions el 2022.
Tornada a la disciplina
Dos anys després de l’esclat de la pandèmia, els comptes públics no han aconseguit encara drenar el forat causat per les ajudes a llars i empreses, de manera que el dèficit públic no ha pogut retornar encara a la casella del 3% del PIB en la qual es va situar el 2019. Probablement, tampoc serà possible ni el 2023 ni el 2024, si es compleixen les previsions pressupostàries del Govern, que inclouen un objectiu de dèficit del 3,9% per a aquest any i del 3,3% el pròxim, abans de baixar al 2,9% el 2025. No obstant, el 2024, l’objectiu del 3% del PIB tornarà a estar en el punt de mira de la Comissió Europea, després d’haver decidit posar fi a la clàusula d’escapament de les regles fiscals que es va activar el 2020 perquè els estats poguessin donar resposta a la pandèmia.
Inflació Dèficit públic Impostos Hisenda Autonomies María Jesús Montero Ajuntaments Seguretat Social Deute públic
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- El sector agrari nord-americà, en ruïnes
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- Aquests són els pobles als que has d'anar una vegada a la vida
- Magnat de Silicon Valley Larry Ellison, l’oracle de Trump i «amo de tot» que somia controlar TikTok i els mitjans dels EUA
- Comunitat Valenciana La dimissió i un avanç electoral guanyen força en els dies més crítics de Mazón
- Observatori Social de l’Habitatge Prensa Ibérica-Santander Enquesta: El 78% dels catalans reclamen un acord sobre la llei del sòl que agilitzi la construcció de pisos
- Entendre-hi més Iñaki Gabilondo: «Que el franquisme morís al llit va ser una deshonra i una vergonya generacional»
