Administracions públiques
El dèficit públic es va reduir al 4,8% del PIB el 2022 gràcies al ‘boom’ dels ingressos
La inflació va impulsar un augment de la recaptació fiscal del 14,4% que va permetre compensar amb escreix l’impacte de les mesures davant la pujada dels preus

El dèficit del conjunt de les administracions públiques es va reduir de manera dràstica el 2022, fins a una xifra equivalent al 4,8% del producte interior brut (PIB). La dada, publicada aquest dijous pel Ministeri d’Hisenda, baixa un segon esglaó, després del 6,8% anotat el 2021 i del 10,1% al qual s’havia arribat el 2020, quan va esclatar la covid. La dada del dèficit públic del 2022 presentada per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, millora en dues dècimes l’objectiu del 5% que s’havia marcat el Govern i se situa dues dècimes per sobre de l’última previsió del Banc d’Espanya, del 4,6%. La seva publicació coincideix, aquest dijous, amb la de la dada de l’IPC avançat del març, que es va reduir al 3,3%, la taxa més baixa des de l’agost del març 2021.
El fort creixement dels ingressos, impulsats per una inflació que va arribar a marcar rècord dels últims quaranta anys i que va propulsar la recaptació d’impostos en un 14,4%, va resultar determinant per reduir el forat dels comptes públics el 2022. L’auge dels ingressos va permetre compensar amb escreix l’impacte pressupostari de les mesures fiscals i de despesa pública adoptades pel Govern per contrarestar els efectes d’una inflació desbocada després de l’esclat de la invasió russa d’Ucraïna, amb un impacte pressupostari de més de 22.000 milions el 2022.
Tornada a la disciplina
Dos anys després de l’esclat de la pandèmia, els comptes públics no han aconseguit encara drenar el forat causat per les ajudes a llars i empreses, de manera que el dèficit públic no ha pogut retornar encara a la casella del 3% del PIB en la qual es va situar el 2019. Probablement, tampoc serà possible ni el 2023 ni el 2024, si es compleixen les previsions pressupostàries del Govern, que inclouen un objectiu de dèficit del 3,9% per a aquest any i del 3,3% el pròxim, abans de baixar al 2,9% el 2025. No obstant, el 2024, l’objectiu del 3% del PIB tornarà a estar en el punt de mira de la Comissió Europea, després d’haver decidit posar fi a la clàusula d’escapament de les regles fiscals que es va activar el 2020 perquè els estats poguessin donar resposta a la pandèmia.
Inflació Dèficit públic Impostos Hisenda Autonomies María Jesús Montero Ajuntaments Seguretat Social Deute públic
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE