Administracions públiques
El dèficit públic es va reduir al 4,8% del PIB el 2022 gràcies al ‘boom’ dels ingressos
La inflació va impulsar un augment de la recaptació fiscal del 14,4% que va permetre compensar amb escreix l’impacte de les mesures davant la pujada dels preus

El dèficit del conjunt de les administracions públiques es va reduir de manera dràstica el 2022, fins a una xifra equivalent al 4,8% del producte interior brut (PIB). La dada, publicada aquest dijous pel Ministeri d’Hisenda, baixa un segon esglaó, després del 6,8% anotat el 2021 i del 10,1% al qual s’havia arribat el 2020, quan va esclatar la covid. La dada del dèficit públic del 2022 presentada per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, millora en dues dècimes l’objectiu del 5% que s’havia marcat el Govern i se situa dues dècimes per sobre de l’última previsió del Banc d’Espanya, del 4,6%. La seva publicació coincideix, aquest dijous, amb la de la dada de l’IPC avançat del març, que es va reduir al 3,3%, la taxa més baixa des de l’agost del març 2021.
El fort creixement dels ingressos, impulsats per una inflació que va arribar a marcar rècord dels últims quaranta anys i que va propulsar la recaptació d’impostos en un 14,4%, va resultar determinant per reduir el forat dels comptes públics el 2022. L’auge dels ingressos va permetre compensar amb escreix l’impacte pressupostari de les mesures fiscals i de despesa pública adoptades pel Govern per contrarestar els efectes d’una inflació desbocada després de l’esclat de la invasió russa d’Ucraïna, amb un impacte pressupostari de més de 22.000 milions el 2022.
Tornada a la disciplina
Dos anys després de l’esclat de la pandèmia, els comptes públics no han aconseguit encara drenar el forat causat per les ajudes a llars i empreses, de manera que el dèficit públic no ha pogut retornar encara a la casella del 3% del PIB en la qual es va situar el 2019. Probablement, tampoc serà possible ni el 2023 ni el 2024, si es compleixen les previsions pressupostàries del Govern, que inclouen un objectiu de dèficit del 3,9% per a aquest any i del 3,3% el pròxim, abans de baixar al 2,9% el 2025. No obstant, el 2024, l’objectiu del 3% del PIB tornarà a estar en el punt de mira de la Comissió Europea, després d’haver decidit posar fi a la clàusula d’escapament de les regles fiscals que es va activar el 2020 perquè els estats poguessin donar resposta a la pandèmia.
Inflació Dèficit públic Impostos Hisenda Autonomies María Jesús Montero Ajuntaments Seguretat Social Deute públic
- Tu i jo som tres La crítica de Monegal: L’espurna de la setmana es diu Juana Dolores
- Ocupacions Desokupa utilitza l’ocupació del pis d’una àvia a Badalona per provocar Albiol
- Escriptora polèmica ¿Qui és Juana Dolores, la poeta que va anar a TV-3 a ‘cagar-se en tot’?
- Lenta recuperació Els pantans remunten i s’acosten al 26% de la seva capacitat després d’un maig de pluges irregulars a Catalunya
- Molèsties telefòniques Fi a les trucades ‘spam’ al mòbil: ¿A partir de quin dia està prohibit que te les facin?
- Cap de setmana multitudinari Allotjaments plens i cars a Barcelona: de 96 euros la nit en lliteres a 1.500 en hotels de luxe
- Mercat laboral Catalunya crea el doble d’ocupació que Madrid al maig i supera els 3,7 milions de treballadors
- Xifra rècord 41.671 estudiants comencen aquest dimecres una selectivitat que es resisteix a canviar
- Després de la cita amb les urnes Resultats de les eleccions 2023 en directe: avanç de les generals i sondejos del 23J
- Dispositiu especial Operació sortida Segona Pasqua: aquesta és la previsió del trànsit i les carreteres conflictives del cap de setmana