Martí Romances: «Coses que vam dissenyar per a pel·lícules fa 13 anys avui són productes reals»

¿Com li explicaria a algú que no hi entén d’efectes especials la seva aportació al cine?

Nosaltres fem els gràfics que se li apareixen flotant a Iron Man al davant. En definitiva, l’experiència d’usuari imaginada per a altres galàxies i d’aquí a 200 anys. En aquests 13 anys hem estat fent prototips amb la llibertat que són coses que no han de funcionar realment i, a poc a poc, hem començat a tenir accidents que podrien funcionar. Va ser gràcies a un videojoc que vam trobar un disseny que ens va obrir les portes del sector de l’automòbil. I diversificar ens va permetre continuar operant quan la covid va parar totes les produccions.

¿Avui dia, els vostres ingressos continuen venint majoritàriament del cine?

Tot està bastant equilibrat. Jo sempre ho dic, som entre Hollywood i Silicon Valley perquè d’una banda ens ho passem bé fent bogeries però estem fent productes reals. L’any passat vam fer un projecte amb la NASA sobre com moure satèl·lits, per exemple. El que ens agrada és que un dissenyador que pugui estar fent alguna cosa amb una pel·li de Marvel en tres setmanes entri en un projecte d’un cotxe. Perquè una cosa que has fet per a una pel·lícula pot portar-te a trobar una manera de visualització de la bateria d’un cotxe.

¿Què podeu fer per a un cotxe?

Les pantalles, tota la interfície visual, que és el que connecta amb el que hem estat fent per a Marvel. ¿Què veuen aquests personatges quan són a la seva nau i van a un planeta? Hem arribat a un punt en què coses que pensem per a pel·lícules de fa 13 anys avui són productes reals.

Això confirma que el problema continua sent més del dispositiu que s’ha d’utilitzar per veure aquests gràfics que de la mateixa tecnologia.

Però això ho hem vist sempre. ¿Com era el primer mòbil? ¿Com era el primer portàtil? Això va de com adaptar-lo perquè tothom el pugui utilitzar, no només l’1% de la població. El que hem vist amb la realitat virtual, la realitat augmentada o la realitat mixta és que els cascos no estan preparats, però això començarà a canviar ben aviat.

És a dir que d’aquí no tant hi haurà ulleres normals i corrents que et permetran veure gràfics flotant.

Si. Nosaltres en vam fer un prototip (que no vam provar) que eren lents de contacte que tenien una capa amb microxips que escalfaven el con de la retina a diferents temperatures per veure píxels.

¿En què esteu treballant ara que creieu que serà possible d’aquí a uns anys?

Treballem amb productes que sortiran d’aquí a tres anys o més, així que tenim un punt de referència que ens ajuda a especular més acuradament. De cara al 2030, oblida’t d’una interfície només per al cotxe, tindrem una interfície flotant davant nostre que s’adaptarà a l’espai que tinguis al davant.

¿Hologrames?

Més aviat formes d’afegir una capa entre la vista i la realitat, per exemple les lents de contacte. Però on anem és directament a enganyar el cervell des de darrere, des del nervi que li diu al cervell què veure. I a la intel·ligència artificial (IA).

¿És optimista, amb aquesta?

Sí. Una cosa és recrear i una altra crear. Nosaltres fem coses que no existeixen, la intel·ligència artificial només donarà informació de referències que ja existeixen. El potencial més gran el veig en el fet que aquests algoritmes estan fets per poder accedir en un segon a 200.000 articles. Imagina com ens pot ajudar a accelerar en temes de medicina.

Notícies relacionades

El negoci del videojoc somia en una universitat pròpia per al sector

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

No vull anar-me’n sense preguntar-li per Barcelona. Fora d’aquí ¿se’ns veu com el pol tecnològic que creiem ser?

En el terreny creatiu aquí hi ha una escola increïble. Si el talent se’n va és perquè l’oportunitat de treballar en nous projectes és més fora, però tot torna. I als Estats Units això ho veuen. Tinc amics catalans a Apple, Meta, Disney, Netflix... No és estrany que les companyies vegin una gran oportunitat a venir a Barcelona: a Califòrnia, el cost de la vida és increïblement més car, però els sous i els pressupostos increïblement més alts. Aquí poden aconseguir més gent amb el mateix pressupost, professionals a qui paguen millor, paguen a temps i que a més treballen en projectes icònics.