UBS tanca la compra de Credit Suisse per 1.860 milions d'euros, molt per sota del seu últim valor en borsa

Segons ha informat l’agència de notícies Reuters, UBS pagarà un preu de 0,50 francs suïssos per acció, una xifra molt per sota del preu dels títols al tancament de la jornada de divendres, quan estaven en 1,86 francs. No obstant, la primera oferta d’UBS, que va transcendir dissabte, era sensiblement més baixa: el banc oferia poc més de 1.000 milions de dòlars (uns 930 milions d’euros).

Per la seva banda, les autoritats del país preparen un canvi en la legislació per accelerar la transacció abans de dilluns. I, a més, el Banc Nacional Suís ha acordat oferir una línia de liquiditat de 100.000 milions de dòlars a Credit Suisse com a part de l’acord. Ho fan perquè tenen pressa per tancar un acord de forma àgil i evitar així que el pànic es continuï propagant per tot el sector bancari.

El canvi en la legislació permetria tancar la compra sense necessitat del vot dels accionistes en un esforç per salvar l’entitat de la crisi en què s’ha vist involucrada els últims dies, marcada pel pànic dels inversors i només esmorteïda temporalment per una injecció de liquiditat del Banc Central suís.

Una operació complexa

Dissabte va sorgir el rumor que el gegant nord-americà BlackRock presentaria una oferta pel banc, que finalment es va desmentir. I davant la complexitat i urgència de la qüestió, les autoritats suïsses van assegurar que consideraven la nacionalització total o parcial de Credit Suisse en el cas de no materialitzar-se l’acord.

UBS, a més, estaria demanant al Govern que assumeixi certs costos legals i possibles pèrdues futures. UBS ha acordat també suavitzar una clàusula de canvi advers material que anul·laria l’acord si els seus diferencials d’incompliment creditici augmenten.

Cinquè o sisè banc europeu

Fent-se la compra efectiva, la suma de les dues institucions donaria lloc a una entitat amb un volum de negoci d’1,4 bilions d’euros. La capitalització borsària d’UBS és de 55.000 milions i la de Credit Suisse, en aquests moments, ja ha baixat fins als 8.000 milions. L’entitat bancària nascuda de la fusió tindria una mida similar al del Grup Santander.

Amb aquesta mida ocuparia la cinquena o sisena posició del rànquing europeu. Però alguns analistes adverteixen que l’autoritat de la competència suïssa pot veure amb recel aquesta fusió, «tenint en compte la seva posició dominant en el mercat», i constituir així un obstacle per a la seva consecució.

Intervenció de Credit Suisse

Tot això arriba després de la injecció del banc central que, no obstant, no ha aconseguit aturar una caiguda en picat del preu de les seves accions. El seu valor es va desplomar després que el seu principal inversor es negués a proporcionar-li més capital i que el seu president admetés la fuga de clients en el negoci de gestió de patrimoni.

Tampoc ha aconseguit calmar les aigües el BCE que, després de la crisi de Credit Suisse i els nord-americans Silicon Valley Bank (SVB), Signature Bank i First Republic Bank, va descartar una tempesta bancària entre les entitats de la zona euro. I als Estats Units els ànims no milloren. Allà el mercat tem que amb aquestes ajudes de liquiditat no n’hi hagi prou per salvar el sistema bancari, i no es descarta un rescat en tota regla de les entitats afectades o una intervenció privada. La incertesa al voltant del sector bancari mundial continua, malgrat els esforços tant del BCE com de la Reserva Federal, el que va suposar incórrer en pèrdues durant tota la jornada de divendres.

Escàndols i pèrdues

Alguns analistes atribueixen part d’aquesta crisi als escàndols viscuts al banc els últims anys, que inclouen casos de suborn i espionatge, i que estan relacionats en bona part amb els seus directius. Tot això va derivar en què, el 2022 –any en què el president Antonio Horta-Osorio va haver de dimitir– l’entitat perdés 7.300 milions de francs suïssos per la retirada massiva de diners dels seus clients. I un any abans havia perdut 1.650 milions de francs (1,67 milions d’euros).

En aquest context, a finals d’octubre, Credit Suisse va presentar un enorme pla de reestructuració que contemplava la supressió de 9.000 llocs de treball fins al 2025, cosa que suposa un 17% dels seus efectius. L’entitat, amb una plantilla de 52.000 persones a finals d’octubre, volia centrar-se en activitats més estables i transformar radicalment la seva banca de negocis, explica l’agència AFP. Tot i que en l’últim trimestre de l’any passat va frenar lleugerament la caiguda, l’entitat esperava que aquest any les pèrdues tornessin amb força.

25 anys a Espanya

Notícies relacionades

¿Per què s’ha enfonsat en borsa Credit Suisse i què pot passar amb el banc?

¿Per què ha fet fallida el SVB i què han fet les autoritats per evitar el contagi?

Fa més de 25 anys que Credit Suisse opera a Espanya a través de la seva filial Credit Suisse Securities Sociedad de Valores (CSSSV), amb seu a Madrid. L’empresa disposa de 151 treballadors en un país que considera «clau» en el seu desenvolupament de la banca privada a Europa. Té sucursals a Madrid, Barcelona i València, i els seus actius gestionats en banca privada pugen a 10.000 milions, segons fonts del sector.

Però la seva trajectòria a Espanya també ha sigut tortuosa. La companyia va patir una fuga important en l’equip gestor encapçalada per Íñigo Martos, que va ser el responsable de Credit Suisse International Wealth Management a la Península durant un any i mig –tot i que feia 20 anys que estava lligat a l’entitat suïssa–, i la va deixar per anar-se’n a Deutsche Bank.