La mina a Súria on han mort tres geòlegs: una instal·lació acabada de renovar

Situada en una de les reserves de potassa més importants d’Europa Occidental, el 2021 va inaugurar una rampa d’accés la construcció de la qual, després de molts avatars, va durar gairebé una dècada. La rampa de més de cinc quilòmetres a l’interior de la muntanya arriba als 900 metres de profunditat, el lloc on s’ha produït l’accident. Aquesta rampa va formar part d’un pla industrial per import d’uns 500 milions d’euros, que va comportar el tancament de les instal·lacions de la companyia a la veïna localitat de Sallent, també a la comarca del Bages.

Aquestes instal·lacions de Súria van viure un altre accident el 2013, quan dos treballadors van morir al pou de les Cabanasses. Una llosa del sostre de la galeria els va caure a sobre. L’empresa va aturar l’activitat a les mines de Súria i Sallent fins després de l’enterrament dels operaris, que tenien 37 i 49 anys. L’accident d’aquest dijous és el més greu des del 1986, quan tres miners van perdre la vida al quedar sepultats.

Un segle d’explotació minera

Des de fa més d’un segle, la comarca del Bages, a la Catalunya central, és un centre miner de gran rellevància en què s’ha mantingut l’extracció de sals potàsiques, un fertilitzant natural fonamental per a l’agricultura arreu del món; i també de sal sòdica, un element essencial per a la indústria química.

A través d’ICL Iberia Súria & Sallent, el grup ICL subministra potassa als seus clients. Proveeix, per exemple, els principals mercats de fertilitzants d’Europa amb l’ús de vies de transport terrestres i marítimes amb destí als ports del Mediterrani i de l’Atlàntic. Les instal·lacions d’ICL Iberia Súria & Sallent estan directament comunicades amb el Port de Barcelona, on l’empresa gestiona la seva pròpia terminal, composta per magatzems i instal·lacions de càrrega dels vaixells i garanteix l’enviament de potassa a qualsevol part del Mediterrani, l’Atlàntic i el nord d’Europa.

Les mines de la comarca van ser de domini públic fins que el 1998 van passar a ser privades. Es va constituir l’empresa Iberpotash, que després va ser adquirida per la multinacional israeliana ICL. Fa uns anys la companyia va tancar la mina de Vilafruns, que va provocar un llarg contenciós per la muntanya de sal, el residu de l’activitat d’extracció de la potassa, i va concentrar tota la seva activitat a Súria.

Notícies relacionades

¿Què és la potassa i per a què serveix la sal mineral que s’extreu a la mina de Súria

Mapa | Aquí hi ha la mina de Súria on s’ha produït l’accident

Una de les sortides per acabar amb la muntanya de sal va ser la construcció d’una planta per a sal, el residu del procés d’extracció de la potassa. El novembre passat es va produir la primera venda de sal provinent al 100% del dipòsit de la Botjosa d’acord amb el pla de restauració previst.

Aquesta instal·lació va suposar una inversió de prop de 3 milions d’euros i permet duplicar la capacitat de producció de sal de desglaç d’ICL. La companyia va explicar que l’operació era un exercici d’economia circular iniciat ja amb la planta de Sal Vacuum. La sal d’aquesta planta es destina al mercat nacional, europeu i dels Estats Units principalment