Brussel·les autoritza el pagament de 6.000 milions més dels fons europeus a Espanya

La Comissió Europea ha anunciat aquest divendres que autoritza el desemborsament a Espanya del tercer tram del Pla de Recuperació, per valor de 6.000 milions d’euros. Després d’haver avaluat de manera satisfactòria el compliment de les 29 fites i objectius d’inversions i reformes compromeses pel Govern espanyol per al primer semestre del 2022, la Comissió Europea ha aprovat el corresponent desemborsament de 6.000 milions d’euros que el Govern espanyol havia sol·licitat al novembre.

«Avui celebro anunciar que Espanya ha fet un altre pas important en el seu camí cap a la recuperació», ha valorat en un comunicat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. «Hem avaluat que el país ha registrat prou avenços per rebre el tercer pagament amb càrrec a Next Generation EU. Com sempre, els estats membre hauran de ratificar la nostra avaluació», ha afegit. 

Aquesta decisió de la Comissió confirma Espanya com el país més avançat en el desenvolupament del pla europeu. Només dos països havien sol·licitat ja el desemborsament del tercer tram a la Comissió Europea (Espanya i Itàlia) i Espanya es converteix en el primer que obté l’avaluació positiva que permet alliberar el tercer desemborsament. Amb aquest pagament, Espanya haurà rebut ja un total de 37.000 milions d’euros en transferències, gairebé la meitat de la quantitat total assignada a Espanya (70.700 milions).

Entre els compromisos de reformes vinculats al desemborsament del tercer tram dels fons europeus, Espanya va situar la reforma de la llei concursal, el nou règim de cotització dels autònoms, la reforma de la llei de fons de pensions, l’entrada en vigor de la llei relativa al sistema integral de formació professional i de la llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal.

Un total de vuit desemborsaments

El Pla de Recuperació espanyol s’articula entorn d’un total de vuit desemborsaments, l’últim dels quals ha de ser sol·licitat pel Govern el 2026, últim any previst per la Unió Europea per a l’execució del pla.

El cronograma orientatiu pactat entre el Govern espanyol i les autoritats europees inclou la sol·licitud d’un quart tram (per 10.000 milions d’euros) per al primer semestre del 2023, amb càrrec al compliment de les inversions i les reformes programades per abans del 31 de desembre del 2022. Entre els compromisos de reformes vinculats al quart tram de fons europeus se situa la tercera ronda de la reforma del sistema de pensions, en la qual s’inclou allargar el període de càlcul de les pensions i elevar la base màxima de cotització. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, no ha aconseguit encara tancar la negociació a tres bandes amb els agents socials, amb els socis parlamentaris i amb les autoritats europees, que hauria de permetre tirar endavant la reforma.

Pendents de la reforma de pensions

Mentre no arribi l’aprovació d’aquesta ronda de la reforma de la Seguretat Social, el Govern espanyol no pot sol·licitar el desemborsament del quart tram dels fons europeus. Quan ho faci, la Comissió Europea preveu avaluar de manera conjunta les tres rondes de reformes de la Seguretat Social. En la primera d’elles, a finals del 2021, es va aprovar la revalorització de les pensions amb l’IPC i el nou mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI). En la segona, a mitjans del 2022, es van aprovar els canvis que afectaven autònoms i plans de pensions complementaris. La tercera s’ha de centrar en el període de càlcul de les pensions i en la cotització de les bases màximes. La Comissió Europea haurà d’avaluar si el conjunt de totes les reformes empreses des de finals del 2021 responen al compromís de garantir la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini. D’això podria dependre no només el desemborsament del quart tram de fons europeus (10.000 milions), ja que també podria qüestionar anteriors entregues vinculades a les dues rondes prèvies de reforma de les pensions. Per evitar aquesta circumstància, el departament del ministre José Luis Escrivá i la Comissió Europea mantenen un diàleg constant, segons fonts coneixedores del procés.

‘Homes de negre’ del Parlament Europeu

L’anunci de la Comissió Europea sobre el tercer desemborsament (6.000 milions) a Espanya es produeix enmig d’un ambient enrarit en la relació entre el Govern espanyol i el Parlament Europeu, que a partir de dilluns enviarà a Espanya una missió per fiscalitzar l’execució dels fons europeus al país i la transparència en la seva gestió.

https://twitter.com/SaraHispania/status/1586843537747939330?s=20L’arribada de la missió de la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu ve precedida per les dures crítiques de la seva presidenta, l’eurodiputada alemanya del Partit Popular Europeu (PPE) Mónika Hohlmeier, contra la gestió espanyola dels fons. «Anirem a Espanya perquè el Govern no ens diu on són els fons de recuperació», va declarar Hohlmeier en una entrevista al diari ‘ABC’. A més, en els últims dies ha augmentat la tensió després que Hohlmeier hagi acusat la vicepresidenta espanyola Nadia Calviño de filtrar a la premsa una missiva que li havia remès ella mateixa.

Els dubtes de la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu sobre la gestió espanyola no té res a veure amb l’aprovació que de forma reiterada expressa la Comissió Europea respecte a la mateixa qüestió. De fet, en ocasió de l’examen previ al desbloqueig del tercer pagament dels fons, la Comissió Europea ha tornat a validar que Espanya continua complint la coneguda com a «fita 173», que fa referència a la creació d’un sistema informàtic per supervisar i controlar el pla. En relació amb aquesta fita, vinculada a la primera entrega de fons el 2022, Espanya va contraure una sèrie de compromisos addicionals que ara la Comissió Europea considera complerts satisfactòriament dins del sistema d’informació conegut com ‘Coffee’ (Plataforma Comuna de Fons Europeus).

La visita a Espanya dels ‘homes de negre’ (com es coneix en l’argot europeu aquesta mena de missions fiscalitzadores) del Parlament Europeu coincideix amb una intensa campanya del PP d’Alberto Núñez Feijóo contra la gestió espanyola «decebedora» dels fons europeus, en la qual aprecien «falta de transparència», «falta de governança de les comunitats autònomes» i «malbaratament» dels diners europeus.

Les dades del Govern

Davant aquesta campanya, el Govern ha presentat aquest dijous el tercer Informe d’Execució del Pla de Recuperació, que mostra l’acceleració en la gestió dels fons europeus l’any 2022 i inicis del 2023. A més, l’informe detalla el més d’un centenar de reunions amb comunitats autònomes, ajuntaments i sector privat per articular la cogovernança dels fons europeus.

Notícies relacionades

El Govern demana a Brussel·les agilitar els fons europeus

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Segons les dades del Govern, a tancament del 2022 s’han resolt ajudes i licitacions i convocatòries d’ajudes per 23.300 milions d’euros (el 75% dels 31.000 milions entregats a Espanya fins al moment), dels quals el 82% corresponen a l’Administració General de l’Estat.

A més, s’han assignat 20.628 milions d’euros a les comunitats autònomes a través de les 139 conferències sectorials celebrades per a la seva gestió directa en els seus àmbits de competència, com educació, vivenda, sanitat i polítiques socials, i mitjançant diferents subvencions i convenis. El seu pes en la distribució dels fons fa que juguin un paper clau en l’arribada dels fons al teixit productiu durant el 2023. El 2022, prop del 20% de les convocatòries resoltes van correspondre als governs autonòmics.