El TSJC obre la porta al fet que a totes les empreses estatals es treballin 37,5 hores setmanals

Els fets es remunten al 28 de febrer del 2019, quan la Secretaria de Funció Pública va dictar una resolució segons la qual establia que la jornada laboral ordinària a l’Administració pública era de 37,5 hores setmanals. Una ordre que té rang reglamentari i que regeix a tot el sector públic, per sobre dels acords concrets que a cada institució o societat de titularitat pública puguin assolir la direcció i els treballadors. És el que en argot legal es coneix com a «jerarquia normativa», segons explica l’advocat defensor del Col·lectiu Ronda Nacho Parra.

«Tot va començar en una reunió que vam mantenir amb treballadors d’un altre consorci de Salamanca, que havien reclamat que se’ls apliqués aquesta resolució», explica Jesús Ocampo, representant de la secció sindical de la CGT. Es produeix la paradoxa que aquesta jerarquia normativa fins aleshores havia servit per ampliar els horaris dels treballadors de més d’una societat pública, que, tenint acords per a una jornada més reduïda, l’havien hagut d’ampliar en virtut d’aquesta resolució. No obstant, en el cas del Sincrotró, la jornada superava el que hi havia pactat en l’àmbit estatal i els seus treballadors van decidir recórrer i presentar un conflicte col·lectiu.

«El personal laboral al servei de les administracions públiques es regeix, a més de per la legislació laboral i per les altres normes convencionalment aplicables, pels preceptes d’aquest Estatut [bàsic del treballador públic] que així ho disposin», recorden els magistrats del TSJC a la seva sentència. Segons expliquen des del bufet Col·lectiu Ronda, és la primera vegada que un tribunal superior es pronuncia sobre aquesta matèria i explícitament reconeix aquest dret als empleats d’una societat estatal o consorci.

Notícies relacionades

¿Com funciona el permís per a funcionàries en cas de regles doloroses o dol perinatal?

El salari real dels funcionaris ha baixat el 15% en l’última dècada

La sentència és ferma, ja que des del Consorci declinen recórrer-la, segons confirma a EL PERIÓDICO la directora del Sincrotró, Caterina Biscari. «Complirem la sentència. Ho hem de veure com una oportunitat per optimitzar els temps de treball i intentar mantenir la mateixa productivitat i el servei a la ciència que fem», afirma. Biscari afirma que encara estan estudiant com adaptar-se a la resolució judicial i ‘renunciar’ a dues hores i mitja de treball setmanal de cadascun dels seus 233 empleats. També diu que reclamaran més contractacions per compensar aquesta reducció horària.

Ara als treballadors del Sincrotró els toca fer números i reclamar a l’empresa una espècie de ‘paga extra’ per compensar l’excés de jornada que han estat fent des de l’1 de març del 2020 fins a l’actualitat. És a dir, fent un càlcul mitjà toca aproximadament l’equivalent a mes i mig de sou.