Feina i vida privada
L’OIT demana mantenir la flexibilitat global d’horaris que va portar la pandèmia
L’entitat emfatitza en les mesures que van beneficiar la productivitat, la conciliació i, fins i tot, la salut dels empleats durant el coronavirus
Redactor
Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball
Ubicada/t a Barcelona
ver +
La pandèmia va obligar el món a flexibilitzar jornades laborals i generalitzar el teletreball a molts sectors, mesures que van beneficiar la productivitat, la conciliació i, fins i tot, la salut dels empleats, per la qual cosa l’Organització Internacional del Treball (OIT) recomana que es mantinguin.
És una de les principals conclusions del primer informe de l’organització sobre jornades de treball i conciliació familiar, que s’ha publicat avui i al qual es remarca també que més d’un terç dels empleats globals (35,4%) encara treballen més de 48 hores per setmana i un cinquè (20,3%) no arriben a les 35.
Durant la crisi sanitària es van prendre mesures com la reducció d’horaris, que va evitar moltes pèrdues de llocs de treball, mentre que el teletreball, que ja havia provat la seva eficàcia en crisis com la del terratrèmol del Japó del 2011, «va mostrar que es pot aplicar a gran escala i que canvia la naturalesa de la feina», recorda l’OIT.
Les mesures laborals d’emergència preses durant la pandèmia «van aportar noves proves que donar als treballadors més flexibilitat sobre com, on o quan treballar és positiu per a ells i per als negocis, i millorar, per exemple, la productivitat», destaca l’informe. La pandèmia, d’altra banda, va mostrar la necessitat de flexibilitzar els horaris i el lloc de treball dels empleats quan aquests es van haver de fer càrrec de familiars malalts, remarca el document.
Tanmateix, l’estudi de l’OIT adverteix que la flexibilitat d’horaris té costos com el desequilibri per gènere al món laboral, ja que les dones tendeixen més a reduir la seva jornada que els homes.
La gran renúncia
L’estudi de l’OIT es publica enmig d’una tendència econòmica anomenada la Gran Dimissió, iniciada amb la pandèmia, en la qual molts treballadors han decidit deixar voluntàriament els seus llocs de treball al·legant dificultats per conciliar la seva vida privada i la feina, o insatisfacció amb els seus sous i llocs de treball.
Aquest fenomen «ha col·locat en primer pla la importància de la conciliació al món postpandèmic», remarca el coordinador de l’informe de l’OIT, Jon Messenger, que afirma que, «aplicant algunes de les lliçons de la crisi de la covid, es pot millorar aquest aspecte i, alhora, els resultats de les empreses».
L’informe recomana mantenir lleis que estableixin un màxim d’hores diàries (una cosa que l’OIT recorda que ja va reivindicar al primer document que va publicar després de la seva fundació el 1919) i promoure polítiques públiques de reducció d’horaris com les que han posat en marxa recentment països com Islàndia, Espanya o el Regne Unit.
L’autonomia de l’empleat
El teletreball, afegeix a les seves conclusions, ajuda a mantenir l’ocupació i crea un nou espai per a l’autonomia de l’empleat, però necessita ser regulat, perquè, entre altres coses, s’inclogui el «dret a desconnectar» del treballador quan està treballant a casa seva, remarca l’OIT.
L’informe remarca que els llargs horaris –i també els que no es poden predir, com els «encàrrecs d’última hora»– estan, en general, associats a la baixa productivitat, que millora a mesura que hi ha reduccions de jornada i tasques més predictibles.
Més hores, pitjor salut
Horaris excessius també contribueixen a una pitjor salut del treballador, a l’augmentar el risc d’estrès, ansietat, o insatisfacció laboral, amb percentatges més elevats en aquests treballadors afectats per la depressió o l’alcoholisme.
Tot i que es considera que l’horari estàndard de treball setmanal és el de 40 hores, la mitjana mundial és de 43,9 hores, i els homes són els que tenen horaris més llargs, i les dones, de curta durada.
La regió amb la jornada setmanal mitjana més prolongada és el sud d’Àsia (49 hores, o 51 si es comptabilitza només els homes), seguida d’Àsia Oriental (48,8), mentre que a Europa i Amèrica ja està per sota de les 40 hores de mitjana.
L’informe recull a les seves enquestes que un 43% dels treballadors no estan satisfets amb les hores que treballen, tot i que són molts més els que preferirien augmentar les seves jornades (36,6%) que els que volen reduir-les encara que això suposés un sou inferior (6,5%).
