El 65% de les empreses espanyoles prefereixen fer servir diners propis que de subvencions per innovar

«El problema té a veure que l’esquema espanyol recolza molt la R+D i molt menys la innovació, quan el que fa el gruix de les empreses és innovació», diagnostica el director d’innovació d’Ayming España, Javier Saldaña. El primer, detalla, fa referència als avenços científics o als descobriments tecnològics, el segon, al desenvolupament de noves solucions o a l’evolució de productes existents partint d’aquestes. I allà les ajudes són «generalment poques o de menys intensitat».

A més, que sobretot per com està dissenyada la llei de subvencions, en molts casos surt més a compte assumir un préstec amb un tram no reemborsable per demanar una subvenció que, per a aquests mateixos diners, obliga a l’empresa a contractar una consultora d’innovació o un notari i a tancar un acord amb un organisme públic, per exemple.

Burocràcia, Hisenda i complicació

«En general la sensació és que a l’Estat espanyol no s’aposta decididament per la innovació, que les ajudes són molt poc atrevides», coincideix el conseller delegat d’Atlantis IT, Ricard Soler Kopps. La seva empresa desenvolupa solucions de geolocalització i, com a tal, s’ha interessat per algunes d’aquestes ajudes. «Amb el temps i l’experiència hem après que n’hi ha, però que fa falta moure’s, buscar-les», sintetitza, confessant així mateix que la seva sensació és que les empreses tenen molt respecte a presentar-s’hi per tota la burocràcia que hi ha al voltant i per la possibilitat d’haver d’enfrontar-se després a Hisenda per qualsevol mínim error o conseqüència no prevista.

Però per al cofundador i coconseller delegat de l’‘empresa emergent’ d’inversió immobiliària PropHero, Pablo Gil, el gran problema és administratiu. «Els processos són realment complexos, lents i dificultosos,» sintetitza. «Beneficiaria tot el sector emprenedor i l’administració pública el fet de simplificar i digitalitzar els processos: ningú hauria de dedicar més temps de l’estrictament necessari a l’hora d’optar a recursos dels quals, objectivament, es pot beneficiar», reivindica.

«Aquest tipus d’accions públiques d’ajuda a la innovació són complicades i poc viables, perquè el nivell de complexitat de la burocràcia és alt», resumeix en la mateixa línia el conseller delegat de l’empresa de productes capil·lars Periche Profesional, Pere Periche. Aquest empresari posa com a exemple una sol·licitud d’ajuda per a un biocida natural que van desenvolupar per a una de les seves línies i que li van denegar, entre altres coses, perquè el projecte estava en fase molt inicial. «Si no estava més avançat era per falta d’empenta, si rebíem l’ajuda podíem acabar de realitzar-lo i, si no, s’havia de cancel·lar tot», assegura Periche.

El retard als ‘Next Generation’

A més, aquest any, tot aquest escenari es complica pel retard dels fons ‘Next Generation’. «Hi havia moltes empreses que estaven esperant aquests fons i com que s’han retardat tant en el temps i elles necessiten tirar endavant els seus projectes perquè, si no, perden l’oportunitat, han hagut de fer servir fons propis», explica Saldaña. Així i tot, l’informe d’Ayming mostra que aquest any s’ha innovat més gràcies a subvencions internacionals que l’any anterior.

Notícies relacionades

¿Quina ocupació genera l’R+D+I? Ben pagat i tan difícil de trobar com de retenir

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

«Els Next Generation i altres ajudes de la Unió Europea ja s’apliquen a les companyies del nostre país, però encara no tenen el pes que se n’espera», apunta el director general de la consultora a Espanya, Carlos Artal. «És necessari acostar a Administracions i empreses, i, a més, obrar a favor de la seva simplicitat perquè puguin arribar al teixit productiu», completa.

En general, conclou Saldaña, el problema amb les subvencions «és una qüestió de lletra petita». «El missatge és que hi ha una gran oportunitat però després aquesta lletra petita va fent que hi hagi un embut i que moltes es quedin pel camí», remata. Unes per no arribar al mínim del que s’entén per innovació, altres per no tenir prou pressupost i algunes fins i tot per no poder rebre l’aval d’un banc.