Les Petroleres, les elèctriques, el comerç i l’hostaleria sí que aconsegueixen traslladar la inflació als seus clients

Per donar resposta a la primera qüestió, l’informe estudia l’evolució de l’anomenat ‘marge sobre vendes’ (resultat econòmic brut dividit per la xifra de negocis), per «analitzar en quina mesura les empreses han sigut capaces de traslladar l’augment dels costos mitjans de producció als preus de venda».

La resposta a aquesta qüestió és que, amb caràcter general, les empreses no han traslladat als preus tot l’augment dels costos suportat. «Les empreses han perdut renda en termes reals», resumeix el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán. Tanmateix, aquesta resposta no serveix per a tot els sectors. L’informe assenyala el sector de refinament de les petroleres com el que ha aconseguit traslladar amb més fidelitat als seus preus l’increment dels costos. També assenyala el sector de generació elèctrica (no pas les comercialitzadores). A més, els sectors de comerç i d’hostaleria també estan aconseguint traslladar als preus l’augment dels costos energètics, «en un context de forta recuperació de la demanda després de l’aixecament de les restriccions vinculades a la pandèmia», afirma l’informe.

De la mateixa manera que la resposta a aquesta primera qüestió és heterogènia en funció dels sectors, també ho és dintre de cadascun. L’informe de la central de balanços identifica que, amb caràcter general, les empreses més vulnerables, en pitjor situació financera, són les que en gran manera estan traslladant als preus els seus costos. Tanmateix, les empreses exportadores, les que venien acumulant un marge empresarial més ampli els últims anys i les que suporten un pes més gran en els seus costos d’energia i petroli són els negocis que més estan suportant la pujada dels preus contra els seus marges de benefici.

En llenguatge col·loquial, es podria resumir aquesta triple tendència en empreses en tres expressions: «per sobreviure, he d’apujar preus i augmentar marges», «no puc apujar preus, perquè perdo competitivitat» o «sí que puc, perquè he acumulat un matalàs de beneficis en els últims anys».

Per donar resposta a aquesta pregunta, el Banc d’Espanya parteix d’un segon indicador, que denomina ‘marge sobre el valor afegit brut’, que calcula la proporció entre el resultat econòmic brut de l’empresa i el VAB.

Des que va començar el 2022, el creixement del resultat econòmic brut de les empreses ha crescut el 38,5%, molt per sobre de l’avanç del 6,9% de les despeses de personal (que es desglossa en un augment del 3,6% de les plantilles i en un increment de la remuneració mitjana del 3,2%). Això vol dir que el 2022 el repartiment dels millors resultats de les empreses s’ha escorat a favor del benefici empresarial, explica el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya. «¿Fins a un nivell desproporcionat?», es pregunta Gavilanes. I respon: «No, fins a nivells del 2019».