Escrivá estudia apujar les quotes dels salaris més alts el 30% al llarg de 30 anys

La reforma de les pensions dissenyada pel ministre José Luís Escrivá avança des de fa dos mesos entre bambolines. Sense reunions formals, l’equip del titular de la Seguretat Social es reuneix per separat amb patronal i sindicats des del setembre passat per acostar posicions i mirar d’armar un primer esborrany conjunt amb què modificar l’actual normativa en pensions. I un dels pilars que Escrivá pretén introduir és l’augment de les cotitzacions socials als salaris més alts, cosa que es coneix com les bases màximes. Està valorant augmentar-les un 30% al llarg dels pròxims 30 anys, segons coincideixen diferents fonts presents en el diàleg social.

Des de la Seguretat Social, a preguntes d’EL PERIÓDICO, no entren a valorar xifres concretes i insisteixen que formalment encara no s’ha presentat cap proposta. «S’està parlant de pujada gradual i no parlem de percentatges gaire elevats. Són escenaris que estan a debat en aquests moments», afirmen fonts

El present bloc de la reforma de les pensions promès a Brussel·les contempla dues mesures. D’una banda, eliminar l’actual límit a les prestacions màximes i les seves bases de cotització, per a així apujar les pensions per als treballadors que avui tenen més salaris, alhora que s’obliga les seves empreses a contribuir-hi més. I, d’altra banda, modificar el sistema de càlcul de les futures prestacions per augmentar els anys tinguts en compte, així com introduir algun mecanisme compensatori per beneficiar aquells treballadors amb pitjors carreres professionals.

Sobre el primer punt, Escrivá ultima l’oferta formal que traslladarà als agents socials una vegada els torni a asseure a una taula. De moment les reunions tripartides estan suspeses fins que la patronal celebri els seus comicis el pròxim 23 de novembre. Oficialment aquest no és l’argument, però no hi ha hagut trobades presencials des del 12 de setembre –el 21 de setembre va començar formalment la cursa electoral a la CEOE– i aquesta setmana no està prevista cap reunió. 

L’oferta esmentada parteix d’un increment de les bases màximes del 30% de manera gradual durant els pròxims 30 anys, a més, cada any aquestes pujaran el que pugi l’IPC –tal com ja fan per llei l’import de les pensions–. No és una xifra tancada i és que els sindicats pressionaran perquè pugin més i les patronals perquè pugin menys. Els primers marquen la seva línia vermella en un augment del 50% en aquell període.

I és que actualment una empresa no cotitza íntegrament pel salari dels seus empleats més ben remunerats. A partir dels 4.139,40 euros mensuals la companyia deixa de cotitzar per això, cosa que deixa un volum de 35.000 milions d’euros anuals en salaris que no aporten a l’erari públic, segons dades de la Seguretat Social avançades per ‘ElDiario.es’. 

L’altra derivada d’aquesta modificació és l’augment de la pensió màxima, actualment topada en 2.819,57 euros (l’any que ve seran 3.059,23 euros). És a dir, a partir de certa quantitat els treballadors de més salaris no cobren més pensió i es queden en aquesta xifra. Aquí el full de ruta del ministre passa per incrementar la pensió màxima de manera progressiva durant els pròxims anys, amb la idea d’apujar l’actual import entre un 15% i el 25%, tal com va avançar en una entrevista a EL PERIÓDICO. El component esmentat de la reforma implicarà una despesa més gran per a les empreses i allà el suport de la CEOE es presenta com a difícil. 

Ampliar el període de còmput

I l’altra pota del pla dissenyat per Escrivá és modificar el sistema de còmput de les futures prestacions. Actualment la pensió es calcula tenint en compte els últims 25 anys cotitzats pels treballadors. Una franja d’edat que es va ampliar en la reforma de les pensions del 2012 i que just aquest any ha entrat plenament en vigor. Aquí des de l’equip d’Escrivá han ponderat diferents opcions, com passar de 25 a 28 anys, però amb l’opció de descomptar el pitjor any entre els cotitzats. Una altra via seria arribar als 30 anys, amb la possibilitat de descomptar-ne dos, segons expliquen fonts coneixedores de les converses. 

La idea d’Escrivá és afavorir amb els canvis esmentats aquells treballadors –especialment dones– amb carreres professionals més discontínues i amb pitjors salaris en les etapes finals. Segons els seus propis números, prop del 30% dels futurs pensionistes se’n veurien beneficiats. I això a costa de perjudicar un nombre indeterminat d’empleats amb més salaris i carreres més estables. Si el deslímit de les bases màximes inquieta la patronal, atès l’augment de costos laborals que això li provocaria, els canvis en el període de còmput no agraden entre els sindicats. Perquè temen que el perjudici per a part dels empleats sigui més gran del que públicament apunta el Govern. 

Notícies relacionades

Arrenca l’última fase de la reforma de pensions: Escrivá descarta elevar a 35 anys el període de càlcul

¿Què passa amb sous, pensions i ajudes si es prorroga el Pressupost?

Aquest element tampoc genera bones expectatives entre els potencials socis de l’Executiu per tirar endavant al Congrés la reforma. Fonts consultades d’Unides Podem i ERC desconfien de tocar aquesta peça i veuen amb bons ulls apujar les bases màximes. Aquesta setmana des de l’equip d’Escrivá han realitzat una altra ronda de contactes amb els potencials socis parlamentaris. La reforma entrarà en un procés més intens de negociació a partir de la setmana que ve i serà al desembre, en una marató de tres setmanes de converses, en les quals es definirà la reforma i qui la recolza. 

Un altre element clau serà la pròrroga del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), que implica un augment de les cotitzacions de 0,6 punts. Aquest entrarà en vigor a partir de l’1 de gener del 2023 i implica, segons càlculs del Govern, passar d’un cost laboral per hora per a les empreses de 22,9 euros a 23 euros per treballador. Amb aquest, Escrivá pronostica recaptar uns 2.700 milions d’euros extres a l’any. Aquí el Govern manté converses amb la Comissió Europea per definir el futur del mecanisme. Actualment està dissenyat perquè regeixi fins al 2032, si bé des de Brussel·les han manifestat la seva preferència per mantenir-lo de manera indefinida. Una proposta que estudien des de Seguretat Social és allargar-lo fins al 2052.